ABANS D’ARA

Francesc de B. Moll

De l’entrevista de Montserrat Roig (Barcelona, 1946-1991) a Personatges, de TVE (XII-1977). Avui fa vint-i-cinc anys de la mort de Francesc de Borja Moll (Ciutadella, 1903 - Palma, 1991).

Hi ha poques obres a la cultura catalana tan àmplies, tan sòlides, com la que ha fet el nostre personatge d’avui, el lingüista Francesc de Borja Moll. Nat a Ciutadella ara fa setanta-quatre anys, en Francesc de Borja Moll fou el deixeble i el continuador de l’obra d’Antoni Maria Alcover, i el seu Diccionari català-valencià-balear és avui el conseller inesgotable per als qui volen enriquir-se i aprofundir la nostra llengua. La seva projecció és enorme: en trobarem l’obra als Amics de les Lletres, a l’Obra Cultural Balear, a la revista Lluc, a l’Editorial Moll, a l’Estudi General Lul·lià... No acabaríem mai; romanista reconegut arreu d’Europa, intel·lectual d’abast universal, no és fàcil de trobar un indagador disciplinat, incansable com el nostre home. Tot i això, el seu tarannà no trasllueix l’abast de la seva obra; senzill, no gens vanitós, paternal, amb un sentit de l’humor quasi surrealista, potser una mica tímid i innocent, el nostre lingüista és un dels exemples vius de com cal treballar enmig de circumstàncies difícils i potser desesperançadores. De ben segur que avui no coneixem del tot aquest intel·lectual singular i ple d’humanitat. [...] -Vós considereu que l’any 1962 és l’any de la victòria i no el 1939, com ens van fer creure els franquistes... -Sí, jo l’any 1939 no vaig tenir cap victòria, francament, però la vaig tenir l’any 1962, que vaig acabar el diccionari, que era l’objectiu de la meva vida. -Quants anys hi vau treballar? - De l’any 1921 fins al 1962, quaranta-un anys, i després encara quatre anys de propina per reeditar els dos primers volums. O sigui quarant-cinc anys treballant en el diccionari. Un videta. [...] -¿No trobeu que hi ha correctors de català, i fins i tot alguns lingüistes, que ens encotillen massa i no ens deixen llibertat? -Potser sí, però a mi no m’encotilla ningú. Jo sempre he tingut llibertat de posar el que vulgui. -També és molt curiós, per exemple, que nos ens deixen dir paraules que resulta que antigament eres usades. -És una llàstima; perquè si són antigues, si són legítimes, tenen tot el dret a la vida. [...]

Més continguts de