Han escrit un crim

El veterà detectiu arriba a l’escenari del crim. A l’entrada l’espera el seu ajudant, nerviós, i el posa al corrent dels fets. Estès a sobre del sofà hi ha un cos de dona. No té signes de violència. El veterà detectiu fa un gest com dient “Això es veia venir”. Quan el seu ajudant està a punt de dir-li el nom, ell l’interromp: “Ho sé, és la Ramoneta”. Ràpidament, gira la mirada a la seva dreta en direcció a l’altre cos de dona, que és a terra, i l’assenyala: “I ella és la Puta”, afirma amb la seguretat de qui sap que té la raó. L’ajudant obre la boca, en una barreja de sorpresa i admiració. El veterà detectiu clou l’escena amb un breu però contundent: “És veia a venir”.

L’ajudant intenta novament dir alguna cosa, però el veterà detectiu torna a tallar-lo: “No, no les ha matat ningú. No cal buscar cap assassí. Ha estat una mort natural. A causa de l’edat. Quan va començar el Procés, totes dues ja estaven molt grans i deteriorades. Allò només va accelerar el seu delicat estat de salut, fins a arribar a aquest desenllaç tan inevitable com esperat”. L’ajudant, amb un imperceptible filet de veu, aconsegueix dir: “Avisem les famílies?”. “Ha, ha, ha!!! -esclata el detectiu en una sonora riallada-. Famílies? Quines famílies? Però si els últims dies de la seva vida no en van voler saber res!!! Han deixat que morissin elles i el concepte. S’han acabat per sempre més la Puta i la Ramoneta”. Llavors, l’ajudant se’l mira amb condescendència. És l’únic que sap que abans d’arribar ells dos, algú altre ha estat en aquella sala i s’ha endut l’esperit de les dues dones. Qui? Continuarà...