"He anat a l'Ajuntament i molts treballadors no eren família de Colau": el pregó de Buenafuente, en deu frases

El pregoner de la Mercè ironitza sobre "l'apocalipsi" que alguns havien pronosticat amb l'arribada de l'alcaldessa, es declara orgullós de Barcelona i reivindica el bon humor i el dret a decidir

Les festes de la Mercè 2015 ja estan en marxa. Les ha inaugurat l'humorista Andreu Buenafuente amb un pregó carregat d'humor en el que s'ha declarat orgullós de la ciutat de Barcelona i ha reivindicat la necessitat de recuperar el bon humor. El pregoner ha ironitzat, també, sobre "l'apocalipsi" que alguns havien pronosticat amb l'arribada de l'alcaldessa Ada Colau. La tria de pregoner i la supressió de la missa com a acte oficial són els dos canvis que ha tingut marge de temps per fer Barcelona en Comú a la Mercè. També hi ha hagut canvis, però, en la posada en escena del pregó: Colau i Buenafuente han sortit al balcó a saludar la plaça de Sant Jaume, cosa que no es feia des de l'època de Joan Clos. I en aquell moment s'han desplegat des del consistori dues pancartes amb el lema 'Barcelona, ciutat refugi'. Aquests són els deu moments més destacats de la intervenció del pregoner:

  • Vull  tranquil·litzar a tots aquells que havien previst l 'apocalipsi a l'Ajuntament. Jo, aquests dies, he vingut bastant per aquí, i la veritat és que m'he quedat molt més tranquil. Esperava trobar fogueres als passadissos o la sala de plens ocupada, gent traient foc per la boca, animals 'sueltos'... Doncs no, entraves i veies gent normal treballant. Se’ls veia fins i tot nets.Fins i tot, alguns sense rastes! I diria que molts no eren ni família d'Ada Colau.

  • Tinc por, dubto, desconfio, pateixo i no me n’amago. Per què? Mira, sóc així. M’agrada ser un ciutadà normal amb una feina, això sí, extraordinària. Fantàstica. Jo faig riure.

  • Barcelona encara em sorprèn i m'estimula.El dia que això deixi de passar, aniré a viure a l'Empordà, que és on viuen molts dels que també estimen Barcelona. De dilluns a divendres al migdia.

  • M'apassiona i m'enorgulleix Barcelona. Estic convençut que seguirà lluitant per ser una ciutat on valgui la pena viure i no només una postal bonica.

  • Jo vaig arribar un mes després dels Jocs Olímpics  i em vaig trobar una ciutat feliç. Però em fa la impressió que a poc a poc es va anar estandarditzant, entristint una mica, fins arribar al moment actual en què sembla que estem tots molt emprenyats.

  • Aquí he rigut, he treballat, he fet veure que treballava, he estimat i m’he sentit estimat. Aquí he tingut una filla. Ara hi ha una barcelonina més que es diu Joana i que voldria que també se sentís orgullosa de la seva ciutat.

  • M'agradaria que la Barcelona de la Joana fos més justa, més oberta, més atrevida, més provocadora, més trencadora, més incorrecta, més acollidora, més respectuosa... Però més eclèctica, més fresca, més espontània... menys atabalada, menys encarcarada, menys autocomplaent. Sabeu què? Més divertida.

  • Hem de procurar divertir-nos més, estar més contents. Pot ser que el debat identitari ens estigui traient el sentit de  l'humor?[...] Hauríem de fer una estructura d’estat de l'humor. Del bon humor.

  • No hi ha res més aclaridor que la gent votant. Per exemple. No puc entendre quin problema hi ha que Catalunya pugui votar per dir què vol que sigui Catalunya.

  • La setmana que ve triarem uns representants que hauran de servir l'encàrrec que els farem. No han d'oblidar que seran ells els que estaran al servei del poble i no al revés.

Llegeix aquí el pregó íntegre d'Andreu Buenafuente.