'Headhunters': quan la feina et busca a tu

Els desenvolupadors d'aplicacions mòbils són els perfils més buscats pels caçatalents

Quan fa dos mesos l'Enric Cecilla va decidir obrir-se un perfil a la xarxa professional LinkedIn no s'esperava que en només dues setmanes cinc empreses diferents, entre les quals el gegant Amazon, contactarien amb ell per entrevistar-lo. L'Enric és desenvolupador d'aplicacions mòbils, un dels perfils més buscats pels caçatalents, més coneguts internacionalment com a headhunters . "En aquell moment vaig dir que no, perquè ja estava treballant i no m'interessava marxar als Estats Units. Em deien que havia de passar una prova telefònica i que si la cosa rutllava ens veuríem", recorda ara.

El headhunting és un mètode de selecció de personal en què el caçatalents fa una cerca directa del perfil que li han sol·licitat sense que el candidat tingui la necessitat de buscar feina, explica a l'ARA la Laura Martín, consultora de recursos humans. És un mètode que s'utilitza especialment per a càrrecs directius o per a perfils escassos al mercat i de difícil cobertura, com ara "desenvolupadors d'aplicacions mòbils, especialment per a Android; perfils amb idiomes més atípics a l'Estat, com ara japonès; càrrecs relacionats amb l'àrea portuària, com caps de màquines de vaixells; o enginyers molt específics, com ara experts en olors o acústica".

Fer de detectius

La Laura Martín, que el 2009 va començar a exercir de headhunter , afirma que un dels primer llocs per on comencen a buscar són les xarxes socials, com en el cas de l'Enric Cecilla. Però moltes altres vegades les empreses demanen als caçatalents que vagin a buscar treballadors d'una empresa concreta, i aleshores han de recórrer a la competència. "En un headhunting d'advocats, per exemple, el meu client em va dir que només volia professionals que vinguessin de bufets com Garrigues o Uría Menéndez. En una altra ocasió, en què buscava assessors financers, em van dir que volien que fossin de l'empresa Kiron, perquè eren professionals que el meu client valorava molt positivament", comenta la Laura.

"En aquests casos hem de fer una mica de detectius. No pots anar a la competència i dir que vols parlar amb un dels seus advocats per fer-li una oferta de feina. Moltes vegades ens fem passar per un col·lega de professió o, si busquem un responsable de compres, per exemple, diem que truquem d'una empresa proveïdora de material d'oficina", diu la Laura. Un cop s'ha contactat amb la persona, si es mostra interessada per l'oferta, ha de passar una entrevista igual que faria en qualsevol altre procés de selecció.

Un avantatge que veuen les empreses a l'hora de recórrer a un headhunter és precisament aquesta capacitat d'acotar al màxim el target durant la cerca. "Hi ha determinades coses que si les poses en una oferta de feina poden ser discriminatòries, però amb nosaltres les companyies no es tallen i ens poden dir directament: "Ha de ser un candidat que no tingui nens petits, perquè haurà de viatjar molt".

Segons la Laura, la professió de headhunter no s'ha vist gaire afectada per la crisi, ja que els perfils que se li demanen (director general, director de màrqueting, etc.) són sovint molt estratègics per a una empresa. El que sí que ha canviat és que ara hi ha més professionals que es dirigeixen directament als headhunters perquè els tinguin en compte quan comencin una cerca. Per això, hi ha moltes empreses de headhunting que, a part de caçar talents per encàrrec, accepten autocandidatures de tot tipus de treballadors, com ara Boyden o Maltus Darwin. "Els headhunters no ens amaguem, també ens va bé que els professionals presentin autocandidatures", diu la Laura, i afegeix: "Si feu una ullada a LinkedIn i cerqueu la paraula headhunter veureu que n'hi ha uns quants a la vista". A més, també hi ha diverses plataformes, com per exemple Experteer -el seu eslògan és "Més de 10.000 headhunters t'estan buscant"-, que ofereixen un espai on trobar ofertes d'alt nivell.

Què atreu els 'headhunters'

Una empresa de headhunting amb oficina a Barcelona que també accepta autocandidatures és First Hunting. La Cristina Jiménez, que n'és la directora tècnica, explica a l'ARA què tira enrere un caçatalents a l'hora de fixar-se en algú que contacta amb ells: "Sembla mentida, però el que més ens tira enrere és el currículum. Segueix estant molt mal fet: ple de faltes, a vegades amb el paper tacat o fins i tot escrit a mà". Pel que fa a les xarxes socials com Twitter i Facebook, que també miren amb molta atenció, el que més rebuig els genera són els comentaris pujats de to o "les clàssiques fotografies de borratxera", que no donen gaire bona imatge per a un alt càrrec.

Per contra, el que atreu els headhunters són les propostes imaginatives i diferents. "Rebem uns 500 currículums cada dia, així que una cosa innovadora i que no haguem vist mai ens crida molt l'atenció. Si entra pels ulls, milllor. També busquem que siguin concisos, res de cinc pàgines redactades. L'únic que volem saber és per què t'hem d'escollir a tu i no al del costat", conclou la Cristina.

Tots els perfils que li arriben i li interessen, la Cristina se'ls guarda per si més endavant li encaixen amb les demandes d'algun client. Fins i tot per defecte professional, diu, si va a una perruqueria i li agrada el tracte que rep, es guarda les dades de la persona per a un futur: "Tot i que les empreses ens contacten per trobar alts càrrecs, a vegades també ens demanen persones d'atenció al client: un somriure pot vendre molt, i per això sovint em fixo en gent amb bona actitud, que tingui bona imatge o simpatia". "Sempre ho dic: en qualsevol lloc pot sortir-te una oportunitat laboral", conclou la Cristina.

Desenvolupar aplis, la professió amb més futur?

Els desenvolupadors d'aplicacions mòbils, en especial els del sistema operatiu Android, són dels perfils més buscats pels headhunters .

Per això l'Enric Cecilla, enginyer de producte, rep cada setmana ofertes a través de LinkedIn, i assegura que la seva és una professió que, complementada amb l' e-commerce o el Java, tot just està a l'inici de la seva expansió. "El meu és un sector que està aguantant bastant, tot i que la crisi sí que ha afectat en els sous, que han baixat al voltant de 3.000 euros, moltíssim", afirma a l'ARA.

De totes maneres, tot i les dificultats econòmiques que passen moltes companyies, diu, s'estan tirant endavant molts projectes. "I això que la majoria de les empreses encara no han fet el salt cap a la mobilitat, cosa que fa pensar que encara en sortiran més en un futur pròxim". L'Enric, a més, descarta que el món de les aplicacions mòbils pugui ser una bombolla més. "Realment hi ha un valor al darrere. Que la gent pugui consumir els teus serveis sigui on sigui o que puguis segmentar el teu target segons la geografia és un valor real, per això crec que les empreses cada vegada s'hi interessaran més", explica, i afegeix que les companyies als Estats Units ja fa temps que van en aquesta direcció. "A l'Estat sempre anem una mica més lents", conclou l'Enric.

Més continguts de