DICTADURES AL MÓN

Hyeonseo Lee: “El rentat de cervell a Corea del Nord arrenca a l’escola bressol”

desertora de corea del nord i escriptora

Funcionaris amb guants blancs passen un cop al mes per les cases dels nord-coreans a comprovar si el retrat del gran líder Kim Jong-un està net. “Si hi troben pols, ets considerat poc lleial i pots tenir problemes. Netejar els retrats amb els mateixos productes de neteja que la resta de la casa és il·legal i et poden multar, cal fer servir una baieta especial que et dóna el govern”, explica Hyeonseo Lee. Ella va marxar de Corea del Nord el 1997, amb 17 anys, i ara relata la seva experiència a La chica de los siete nombres (Planeta). Un relat que dóna moltes claus per entendre com s’aguanta un dels règims més hermètics del món. L’aïllament del món exterior i el “rentat de cervell” converteixen la pàtria i el règim en una mena de religió per als nord-coreans: Kim Il-sung -fundador de l’estat-, el seu fill Kim Jong-il i ara el nét Kim Jong-un són Déus. Uns Déus protectors, però severs.

Com és la vida a Corea del Nord?

En sortir-ne em vaig adonar que havia estat vivint en una gran presó. Ara sento que vaig escapar d’una caverna. ¿Coneix el mite de la caverna [de Plató]? He descobert que els nord-coreans viuen dins la caverna. No només estan aïllats de tota la informació exterior, també estan bloquejades les comunicacions entre províncies i ciutats. L’únic canal de televisió és propaganda del règim, un canal en què repeteixen els noms dels líders cent cops al dia.

Ningú veu que això no és normal?

És que és un rentat de cervell que comença des de l’escola bressol. Des dels cinc anys t’ensenyen la vida i obra dels líders, i t’expliquen que han fet coses sobrenaturals. Jo pensava que Kim Il-sung i Kim Jong-il eren Déus. I al mateix temps t’ensenyen que els Estats Units són el dimoni, l’enemic que està sempre a punt d’atacar Corea del Nord, i que els sud-coreans són els seus esclaus.

¿I en créixer no veus que alguna cosa grinyola? ¿De debò els nord-coreans s’ho creuen, tot això? ¿O és la por la que fa que ho acceptin?

S’ho creuen al 100%, n’estic convençuda. Potser un petit percentatge de gent té dubtes, però molt petit. Jo vaig veure per primera vegada una execució pública als set anys, i el que vaig pensar és que no havia de fer res que pogués ofendre el règim, perquè em podia passar el mateix. És un missatge que et queda molt clar des de petit. Creixes en un ambient en què la por és molt present. Però, al mateix temps, estàs convençut que Kim Il-sung és Déu i que gràcies als nostres grans líders som feliços.

Però expliques al llibre que en alguns casos es pot burlar la censura.

Sí. En la meva generació va començar a entrar influència estrangera al país. És il·legal veure pel·lícules o escoltar música estrangeres. Si t’enganxen et poden executar públicament. Però alguns productes travessaven la frontera i vèiem programes sud-coreans. Però, tot i així, la gent que ho mira pensa que no és real, creuen que la vida que pinten aquestes pel·lícules és una ficció per enganyar-nos. Es diverteixen mirant-ho però no s’ho creuen.

Què et va impulsar a fugir, doncs?

En marxar de Corea del Nord no sabia que estava fugint. Només volia anar a la Xina per comprovar si el que veia per la televisió xinesa, que s’agafava al meu poble, prop de la frontera, era real o no. Però no vaig poder tornar mai més. Jo només vaig començar a tenir dubtes quan va arribar la gran fam, als anys 90. La gent moria de gana pels carrers. Allò no quadrava amb el que ens explicaven, però el règim va donar tota la culpa als EUA, va dir que passàvem gana per culpa de les sancions econòmiques dels EUA: patíem per culpa dels maleïts nord-americans.

Vas poder treure la mare del país.

Els meus dies de refugiada a la Xina van ser molt durs, sempre amb por a ser deportada. Al final vaig poder treure la mare i el germà del país i vivim a Seül. La meva mare per fi sap que moltes coses que creia certes són mentida, però té 60 anys i és difícil canviar les creences. Encara pensa que Kim Il-sung és un heroi.

Com veus el nou líder, Kim Jong-un?

És molt més dur que els anteriors, li encanten les pel·lícules de Hollywood però està matant molts oficials. És una situació molt inestable però no vol dir que estigui a punt de caure. El canvi ha de venir de la gent, per això demano a la comunitat internacional que ajudi a fer entrar informació dins el país perquè la gent s’adoni que els han rentat el cervell.

Més continguts de

El + vist

El + comentat