Cas Oleguer Pujol: així funciona el paradís fiscal de les illes Verges Britàniques

L'arxipèlag del Carib té 28.000 habitants i 850.000 empreses, segons el Consorci Internacional de Periodisme d'Investigació

El jutge Pedraz investiga Oleguer Pujol per la compra d'un hotel per 8 milions a les Canàries amb diners suposadament provinents de les illes Verges Britàniques. Què és i com funciona aquest paradís fiscal?

Les illes Verges, un arxipèlag del Carib sota domini britànic, és un dels principals i més secrets paradisos fiscals del món. L'any passat no va passar la prova de l'Organització per la Cooperació i el Desenvolupament d'Europa (OCDE) dels estats que col·laboren amb la lluita internacional contra el frau fiscal.

Segons el Consorci Internacional de Periodistes d'Investigació (ICIJ), un centre nord-americà que ha protagonitzat la principal recerca periodística sobre frau fiscal, a les illes Verges hi viuen 28.000 persones i hi ha domiciliades 850.000 empreses –de les quals, 450.000 continuen actives–. Les Illes es van convertir en un paradís fiscal des de la caiguda del dictador panameny Manuel Noriega, el 1989, que va fer perdre al Panamà la condició de líder en el registre d'empreses 'offshore'. La majoria d'empreses no tenen oficina ni treballadors a les Illes: a la capital, Tórtola, només hi ha una oficina física que s'utilitza com a domicili. Per tenir una bústia només cal omplir un formulari i pagar 22 dòlars (17 euros) al mes.

"Els diners no són a les illes Verges: serveixen només per crear passos intermedis en què es perd el rastre del diner", explica a l'ARA des els Estats Units Mar Cabra, periodista del Consorci. "Qualsevol persona pot crear una societat allà i després obrir un compte bancari al seu nom en un lloc més segur, com Suïssa o Liechtenstein. Les illes Verges només serveixen per ajudar a ocultar qui hi ha al darrere dels diners", explica Cabra. "El benefici per a les Illes és també important, en forma de taxes per a la inscripció i renovació de les societats i també de tota una indústria local d'intermediaris i gestors que es crea al voltant d'aquest servei", afegeix.

En aquesta colònia britànica del Carib les empreses es beneficien d'una llei que pràcticament no els posa condicions, no han de pagar impostos, i de la manca de transparència sobre els seus actius. La indústria financera representa el 60% del seu PIB i els seus ciutadans tenen d'un nivell de vida força més elevat que la mitjana del Carib. Però la majoria de treballadors d'empreses 'offshore' són estrangers: advocats i experts financers de la Gran Bretanya, els Estats Units, el Canadà i altres països.

El secretari de finances de les illes Verges, Neil Smith, explicava a l'ICIJ com funciona el paradís fiscal: "Els diners no són aquí! Nosaltres acollim companyies per a inversos les identitats dels quals protegim. No obrim comptes bancaris. Els diners d'aquestes empreses són al Panamà, Liechtenstein o Suïssa. O fins i tot a París i a Nova York".

Segons el consorci d'investigació periodística, "els governants, les seves famílies i els socis de països com la Xina, l'Azerbaitjan, Rússia, el Canadà, el Pakistan, les Filipines, Tailàndia i Mongòlia fan servir societats encobertes de les Illes". Afegeixen que "els mega rics fan servir les complexes estructures 'offshore' per tenir la propietat de mansions, iots, obres d'art i altres actius per obtenir avantatges fiscals que estan fora de l'abast del ciutadà mitjà". També recorden que "la majoria de grans bancs del món –com UBS, Credit Suisse i Deutsche Bank– han treballat agressivament per oferir als seus clients companyies encobertes en el secret de les illes Verges Britàniques i altres amagatalls.


Més continguts de

El + vist

El + comentat