I AQUÍ

Intenten fer por perquè tenen pànic

ANAVA A MOSTRAR-ME sorprès i decebut pel fet que els bancs que mantinc amb comissions i interessos, els bancs que han estat rescatats amb els meus impostos, gosin qüestionar el meu vot. Però mentiria. Sabíem que havia d’acabar passant. És la prova definitiva que la por ha canviat de bàndol. Volen espantar-nos perquè tenen pànic.

Entenguem-los, a ells i organitzacions empresarials diverses. Els poders fàctics han estat molt ben acostumats durant dècades a manar sense donar la cara. Tot afavoria que en despatxos opacs i reservats de restaurants es decidissin destins per via interposada. Això es comença a acabar, si la gent troba les seves xarxes per organitzar-se i és prou decidida per aguantar el tipus. Sempre s’ha vist que el sobiranisme hauria de vèncer l’ statu quo, que un canvi tan potent qüestionaria els establishments. Era ridícul el discurs que això era una revolució de les elits burgeses. Vaig preguntar al president Mas el març del 2014 si se sentia més a prop de la gent que dels poders. Va respondre, literalment: “Em sento més acompanyat per la gent, sí. La gent, si en podem dir així, és més noble”.

Els poders dels despatxos han anat invertint en candidats de confiança per aturar el procés, però les enquestes són demolidores. La gent, alegre i tossuda, continua demostrant que això és irreversible. I finalment han de sortir a la llum, amb cara d’espantats, i mirar de fer por. És un gran pas endavant, perquè queden ben retratats. I d’aquí vuit dies sabrem si aquella multitud que somreia amb tanta determinació a la Meridiana es deixa espantar. Això és també el que hi ha en joc el 27-S: els despatxos o la gent.

Més continguts de

El + vist

El + comentat