Publicitat
Publicitat

Josep Tabernero: “Si un frankfurt dura tres mesos, desconfia’n”

Director del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO)

És una de les eminències en càncer de còlon. Té l’agenda plena i és un dels oncòlegs més sol·licitats. Compagina la seva tasca al capdavant del VHIO i del servei d’oncologia de la Vall Hebron amb la de president electe de la Societat Europea d’Oncologia Mèdica (ESMO).

Com valora l’alerta de l’OMS sobre la carn vermella i processada?

L’anunci de l’OMS es basa en un article de la revista The Lancet Oncology que el que fa és intentar estimar numèricament una cosa que ja sabíem i ja recomanàvem. S’aconsella una dieta amb un alt contingut de fruita, fibra i verdura i limitar els greixos. La carn vermella, per definició, té més greix que la blanca. Per molt que li treguis el greix de fora, dins de la fibra vermella hi ha greix, i per això es recomana menjar-ne, com a molt, un o dos cops per setmana, però se’n pot menjar. De carn blanca -el porc no ho és, és vermella- i de peix pots menjar-ne tant com vulguis. I pel que fa a la carn processada, és de sentit comú. Si vas a la carnisseria i saps que les salsitxes les fan ells i només hi posen carn i pebre, també en pots menjar un o dos cops per setmana, però si agafes un frankfurt que dura tres mesos... desconfia’n. Perquè duri tant ha de tenir molts additius i no sabem els efectes que tenen a llarg termini. Com a norma general, com menys processat estigui el menjar, millor.

Quin pes té l’alimentació sobre el càncer i especialment el de còlon?

Només cal veure les diferències geogràfiques de la incidència del càncer de còlon. A l’Àfrica, on mengen poca carn, és molt poc freqüent, mentre que als països saxons ho és molt més. Com a l’Argentina. Com més carn vermella i greix menges, més incidència. Això no vol dir no menjar-ne, però amb moderació. El càncer de còlon és una malaltia lligada a l’edat, al desgast del budell gros, i hi ha certs factors que poden accelerar-ne l’aparició, com ara una dieta rica en greixos i en carn vermella i pobra en verdures i fruita fresca. Però no és la causa del càncer, sinó que és un factor que l’afavoreix.

Es pot prevenir la seva aparició?

Pots fer que la incidència sigui més baixa. I són accions barates. Depèn de dedicar deu minuts a la setmana a pensar què compraràs per menjar. I que planifiquis una mica la dieta que faràs a casa i a l’escola. Per qüestions pràctiques, aquí ens hem passat a una dieta més saxona, amb molta mantega, greixos, brioixeria industrial... És un desastre! No vol dir que no en puguis menjar, però no pots canviar l’entrepà de formatge per brioxieria industrial cada dia.

Tots els metges consultats dieu que l’alerta de l’OMS són recomanacions que ja se sabien, però han sorprès la població general. ¿Es fa prou prevenció?

Crec que sí, però costa canviar els hàbits de la gent.

Quines són les peculiaritats del càncer de còlon?

És un tumor que, primer de tot, es podria prevenir i diagnosticar precoçment, i això ja s’està implantant. És una malaltia lligada a l’envelliment, i el pic d’incidència màxim és al final de la dècada dels 60 anys. Per això es fa en aquest grup de població el test de sang oculta en femta i una posterior colonoscòpia en cas de detectar-hi sang. El càncer de còlon no és d’evolució ràpida, dura de vuit a deu anys, i tens molt de temps per actuar amb diagnòstic precoç i amb prevenció, com ara controlar si hi ha pòlips, però també amb prevenció primària, que passa per modificar els nostres hàbits perquè la incidència sigui com més baixa millor.

Quins són els símptomes?

Abans era un càncer que es diagnosticava en un estadi molt avançat, i ara no perquè la gent coneix els símptomes de la malaltia, com ara pèrdua de sang en femta, anèmia, mal de panxa o canvi del ritme intestinal. Els malalts consulten abans el metge i es diagnostiquen tumors en fases més precoces, cosa que impacta sobre la supervivència. En lloc de malalts en estadi 4 amb metàstasi, ara veiem més malalts en estadis 2 i 3 i es curen més. Es diagnostica més, però també es cura més.

Quin és el repte en la investigació en càncer de còlon?

Subclassificar millor el càncer colorectal, perquè malgrat que des del punt de vista de l’òrgan és un sol tumor, n’hi ha diferents subtipus, com en el càncer de mama. Fa dues setmanes es va publicar un estudi internacional que classifica el càncer de còlon en quatre subtipus diferents. Primer, no tots els subtipus tenen el mateix pronòstic. I, segon, com que tenen una maquinària diferent per fer el tumor, també els podem tractar amb medicació de manera diferenciada entenent les alteracions que fa cada tipus de tumor. Això ens porta a definir tractaments més personalitzats per a cada malalt. Fins ara, la majoria de tractaments no discriminaven gaire entre un malalt i un altre.

¿La immunoteràpia funciona amb el càncer de còlon?

La immunoteràpia que tenim fins ara només funciona bé en un petit percentatge (15%) de tumors de còlon. En els altres no funciona i ho estem investigant. Té futur, però la immunoteràpia no està tan avançada per al càncer de còlon com ho està per al càncer de ronyó o el melanoma.

Quin és el tractament ara ?

La quimioteràpia s’administra en càncer de còlon i recte (abans o després de la cirurgia), i ara també es fa més tractament biològic d’anticossos monoclonals. La radioteràpia només s’aplica en el càncer de recte, la part més baixa del colon.

¿Deixa seqüeles?

Quan es fa cirurgia, excepte que s’hagi de treure tot el còlon, dóna pocs efectes secundaris a llarg termini perquè la resta del còlon compensa la que has tret. Però en els tumors que afecten la part més baixa del recte, els efectes a llarg termini són més greus. Però s’està intentant fer cada cop cirurgies més ultraconservadores per salvar l’esfínter.

Tot i ser un dels tumors més freqüents, és poc conegut.

És un problema cultural. En els últims anys està creixent molt el coneixement, però encara s’hauria de conèixer més perquè és una malaltia prevenible i bastant evitable, i es pot diagnosticar precoçment.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT