Que l’abstenció de CiU -incloent-hi la U- excitaria els diaris de la caverna era cosa previsible. La Razón, per exemple, li plantava semàfor vermell a Mas (tot i que el justificaven a partir de les seves declaracions, segons les quals no sap si assistirà a la coronació perquè té un viatge als EUA). No era tan esperable, en canvi, que El País li adrecés un editorial en què, més que el fons, era el to el que més sorprenia. “El radicalisme sobtat en el qual s’ha instal·lat Mas [...] no té a veure ni tan sols amb la seva recent conversió al credo independentista, sinó amb l’adopció d’un estil intransigent i tancat al diàleg, que ho fia tot a l’excitació i a la mobilització del carrer”, assegurava. “Aquest no és el món de CiU, de l’economia productiva i del Govern business friendly, sinó de l’estratègia i el programa d’Esquerra, un motor i inspirador del procés independentista aliè a la tradició del catalanisme pragmàtic i possibilista”. El culebró El Procés certament no és la minisèrie que auguraven alguns. Però, com a mínim, té prou densitat de sorpreses al guió.
La corona bruta sí que passa el filtre a ‘El Periódico’
El Jueves va viure ahir una jornada de dimissions d’alguns dels seus col·laboradors històrics, a compte de la retirada de la revista perquè a la portada s’hi veia el rei lliurant al príncep una corona d’on vessaven excrements (en parlem a la pàgina 52). Curiosament, a El Periódico, el dibuixant Ferreres hi publicava -sense problemes, aparentment- un acudit amb un idèntic mecanisme humorístic: la corona envoltada de mosques, el símbol universal del còmic per indicar que és femta allò que en regalima. Casualitat o homenatge murri?
