"Un primer compromís de la Xina contra el canvi climàtic és molt, però no suficient", diu una investigadora del grup de savis de l'ONU

BarcelonaLa investigadora de la Universitat de Vic-Universitat Central de Barcelona Marta G. Rivera va formar part del Panel Intergovernamental pel Canvi Climàtic (IPCC), l'equip de científics que –per encàrrec de l'ONU– va emetre un informe aquest mateix 2014 en què alertava que l'escalfament global era una realitat que calia aturar. L'informe reclamava una reducció de les emissions globals del 50% abans del 2050, amb un 90% de reducció per part dels països industrialitzats.

Com valora l'acord signat avui pels Estats Units i la Xina, els dos països més contaminants, per reduir les emissions de CO2?

És un acord important perquè partíem de zero, no hi havia cap compromís fins ara per part de la Xina, i tenir alguna cosa és molt millor que no tenir res. Però tot i així crec que és molt poc ambiciós, no és suficient. La Xina ja produeix més d'un quart de les emissions mundials de CO2, i si segueix augmentant-les fins al 2030 –s'ha compromès a reduir-les a partir d'aquella data– és clar que no aconseguirem aturar l'increment de temperatura del planeta de dos graus que alertàvem al nostre informe.

Quan arribarem a aquest increment?

Arribar a una concentració de CO2 de 400 parts per milió provocarà un increment de dos graus centígrads en la temperatura de la terra, i l'últim recompte a l'octubre era de 395. Devem estar a punt d'arribar a aquest límit, si no l'hem assolit ja, de manera que si, damunt, la Xina continua incrementant les seves emissions, quan és ja el principal país emissor, arribarem segur a aquest límit.

Què caldria, doncs?

Caldria reduir totes les emissions del món des d'ara mateix, sense terminis. Però tot i així encara veuríem efectes del canvi climàtic. Tot el que s'ha emès fins ara ja ha produït un efecte acumulat, de manera que el que hem de fer ara és evitar que això vagi a més. El que podem evitar ara és que els efectes siguin més greus. Crec que la població no és conscient de la gravetat de la situació en què ens trobem.

Quines conseqüències pot tenir un augment de dos graus a la temperatura de la Terra?

Suposaria empitjorar unes conseqüències que ja estem vivint ara. L'informe de l'IPCC conclou que els fenòmens extrems que estem vivint en els últims anys, les sequeres, les inundacions, tot és conseqüència del canvi climàtic. En termes científics mai es pot donar el 100% segur, però les nostres investigacions donen el màxim grau d'atribució de tots aquests fenòmens a l'escalfament global. I si seguim per aquest camí, encara seran més greus i tindran conseqüències directes en la producció d'aliments, amb efectes sobre la vida humana i per a l'extinció d'espècies, que ja s'estan donant.

Llavors, l'acord d'avui servirà de poc?

És un primer pas, i per això és important. Si la Xina finalment ha assumit un compromís concret, potser d'aquí a la cimera de París –el desembre de 2015, quan s'ha d'aprovar un acord internacional que substitueixi el de Kioto– se la pot convèncer perquè allà assumeixi compromisos més ambiciosos. Si els Estats Units tenien un compromís i avui n'han adoptat un de més ambiciós, amb la Xina podria passar el mateix. De fet, com que està en ple procés de desenvolupament econòmic, la Xina té l'avantatge que, al contrari de la resta de països desenvolupats, no ha de fer un canvi de model de producció, sinó que pot optar per assentar el seu model des del principi en les energies renovables.

Però fins ara sembla que ha apostat per un model basat en el carbó.

Sí, però també té una indústria de les renovables força important. I en aquest camp, països com Espanya o Alemanya, que estan sent pioners en tecnologies per a les energies renovables –tot i que des de les institucions polítiques s'hi estiguin posant traves, com passa a l'estat espanyol–, podrien treure un rendiment d'aquesta situació i oferir-se a la Xina per impulsar aquesta part de la seva economia.