L'armilla, tan femenina com un collaret

És una peça de roba masculina que les dones van començar a fer servir quan van entrar al món laboral perquè buscaven un toc de masculinitat. Ara s'adapta al cos femení

La dessuadora típica, grisa, amb caputxa, amb pelfa interior, està en alça com a peça femenina, que es combina de manera eclèctica. "El millor d'ara és que tot s'hi val, de manera que la dessuadora ampla es pot portar amb texans ajustats, sabates de talons i bolso d'arreglar", diu Gisela Campuzano, de Calserra, que prepara una combinació que podria fer pensar que no hi lliga. La dessuadora és tan tendència aquest any que la Gisela preveu que l'any que ve encara es mantindrà, i en vindran nous models, segurament amb caputxes. I de totes les mides: llargues, per anar amb pantalons ben ajustats; les curtes, amb faldilles o texans. En canvi, per als homes no és la peça de roba que més triomfa aquest hivern. "Estic segura que l'any vinent serà una peça imprescindible, però aquest any encara no", indica ara Judit Campuzano, de la botiga de roba masculina Calserra.

Per als homes, la jaqueta de llana, gruixuda, que gairebé es pot portar sense cap abric al damunt, és el que ha entrat amb més força. I tot colors, però especialment que predominin els colors ocres, els que es troben a la natura quan comença la tardor. "No sempre el que és tendència en moda femenina ho és en la masculina".

Hi va haver un temps, cap als anys 70, en què les dones van agafar l'armilla de l'armari dels homes per masculinitzar la seva manera de vestir. Als 80 encara hi van anar a buscar-la per trobar-hi el mateix to seriós. Pel·lícules com Annie Hall, del director i guionista nord-americà Woody Allen, amb una Diane Keaton que en vestia còmodament amb pantalons de pinces, camises, corbates i bosses bandoleres, marcaven el camí i les popularitzaven. Cap als 90, la dona trobava en l'armilla el toc descuidat, més hippie.

Avui dia ja és "una peça de fons d'armari imprescindible i tan femenina com un collaret", assegura Gisela Campuzano, de la botiga de moda femenina Calserra, de Vilanova i la Geltrú. L'any passat van entrar amb força les armilles de pell, i aquest any es mantenen en alça i també barrejades amb nous teixits, com el neoprè. De cara a l'estiu que ve, la tendència assenyala les armilles texanes amb brodats i pedreries. "A l'hora de combinar-les, tot s'hi val, perquè es pot posar amb faldilla o amb pantalons". El cas és que l'armilla de la dona estilitza, marca la figura, per això una possible combinació és la d'un vestit ample amb una armilla al damunt. Mentre ho explica, la Gisela es posa una armilla de flors, estreta. Porta texans i un mocador de colors semblants. A la botiga hi té una armilla de pell sintètica de Custo Dalmau i una de texana, amb pelfa per dins, de la marca Met. "La pell sintètica de Custo Dalmau és la mateixa amb què la Disney fa els peluixos", i afegeix que ella és contrària a la pell d'animal en roba i per això no en ven. Ella la fa servir personalment per trobar-hi els colors que potser una altra dona trobaria en un collaret. "A mi no m'agrada portar-ne, per això em poso les armilles; senzillament com un complement de la roba que porto", diu la Gisela.

Lluentons i pedreries

Per la seva banda, a les botigues de roba IKKS afirmen que l'armilla femenina és una de les peces de roba que ha triomfat aquesta temporada, especialment les de pell (sintètiques o no) i les de lluentons, que han estat una de les novetats, i que "són especialment combinables amb texans i per sortir de nit". L'armilla clàssica, amb folre a l'esquena i teixit al davant, també l'han venuda tant per a homes com per a dona, però "no és tan sol·licitada".

Curiosament, la personal shopper Esther Pardo (www.yourpersonalshopper.es) assenyala que els lluentons i les pedreries a les armilles, que preveu que triomfaran de cara a les noves temporades, "són un símbol del temps que estem vivint, que necessita alegria i ostentació, barroquisme, per amagar el que la realitat crua no té". Dit amb altres paraules, les armilles de lluentons vindrien a ser com els pintallavis vermells, que han aparcat els colors més discrets. Tot i això, Pardo opina que no troba necessàries les armilles femenines, mentre que per als homes, sobretot per a ocasions especials, sí.

En canvi, Montse Guals, personal shopper i directora de Quémepongo (www.quemepongo.es), recomana tenir sempre una armilla a mà perquè es poden aconseguir quatre objectius bàsicament. El primer, el complement. El segon, aconseguir una figura femenina. El tercer, arreglar-se més. "Amb una armilla de pell, que pot ser sintètica perfectament, o de pedreria, podem trobar el punt de distinció encara que portem una roba bàsica a sota". I el quart, per donar color, ja que l'armilla pot ser la peça més arriscada en aquest sentit.

Guals aposta també per les armilles de punt, que donen la sensació de portar un jersei, però pel fet de no tenir mànigues s'obté una imatge més dinàmica i estilosa. "S'hi va abrigat però no et sents tan engavanyat com amb un jersei de llana".

Per tot plegat, l'assessora de moda opina que l'armilla es mantindrà durant anys com a peça fonamental perquè actualment ja n'hi ha tantes de diferents com estils de vida (incloses les esportives, en què també són bàsiques). "L'única armilla que veig obsoleta per a la dona és la de ras a l'esquena i teixit al davant, però, tot i així, també li veig la funció de complement".

La personal shopper Esther Pardo opina que el pèndol de l'armilla va i torna en una mitjana de cinc anys. "Ara ve i després se'n va, i així cada cinc anys". Les dones que tenien armilles negres, estil home, "la trauran de l'armari d'aquí uns anys". Aquest any la moda dels abrics de pell ha fet que les armilles peludes triomfessin. Una altra opció és posar-les a sobre d'una jaqueta texana. O encara una altra, fer ressaltar una roba casual amb una armilla de lluentons.

Els homes i les armilles

Pel que fa als homes, Jordi Martorell, responsable de la botiga de roba Conti, del carrer Pau Casals de Barcelona, assegura que l'armilla masculina tan sols la porten els nuvis i els pares dels nuvis. "Diàriament, els clients que vénen a la botiga per adquirir un vestit ni la demanen, malgrat que sempre en tenim". El botiguer recorda que l'armilla va aparèixer segles enrere i es va convertir en la peça de roba a les butxaques de la qual els homes portaven el rellotge de cadena.

A la botiga Antonio Miró de rambla de Catalunya de Barcelona, Inés Valls indica que les úniques armilles d'home que estan venent són les de punt, i no les tradicionals. "En tot cas, les tradicionals tindran sortida de cara a la primavera, sobretot quan comencen els casaments, que és quan ens les demanen combinades amb els teixits dels pantalons i de les jaquetes". I això que l'armilla per Antonio Miró és una peça que sempre ha tingut en consideració per als homes, però en la de punt "l'home hi troba, a l'hivern, l'escalfor per resguardar-se del fred".

Amb tot plegat, l'armilla masculina s'ha convertit en una peça de col·leccionista, gairebé, mentre que la femenina pren força per aconseguir el toc de color, de sofisticació i per tapar sinuositats no desitjades.

Finalment, la psicòloga Estefania Carreño afirma aquesta evolució de l'armilla és comparable a l'evolució social de la dona. Hi va haver un moment que la dona volia remarcar externament un canvi, que era tan vàlida com l'home, i per això va recórrer a una peça de roba per marcar-ho. Després d'anys de recorregut social, en què la dona ha sortit de casa per entrar al mercat laboral amb èxit, l'armilla l'adapta amb la seva feminitat, tal com és ella.

De fet, continua la psicòloga, en la personalitat humana és habitual recórrer a objectes o situacions externes per mostrar una actitud interna. Per exemple, els vidus acostumen a reformar el pis o a pintar-lo, i els divorciats opten per un canvi d'imatge personal.

L'armilla, doncs, va ser una representació més del canvi social que la dona començava a experimentar. I ara representa la seva personalitat, diferenciada de la de l'home.

Més continguts de