L’oferta -tímida, molt tímida- d’obrir-se a reformar la Constitució que va llançar dissabte Rajoy durant les jornades del Cercle d’Economia es feia un lloc a les portades de tres dels quatre diaris catalans i a zero dels quatre de Madrid, que preferien obrir amb el paquet d’estímuls econòmics anunciat pel president espanyol. Però els dos grans diaris espanyols coincidien a tractar La Cosa a les seves pàgines nobles. I tots dos es movien -tímids, molt tímids- respecte als seus posicionaments clàssics. El País, per exemple, deia: “La conferència anual del Cercle d’Economia ha marcat una pauta en propugnar el retorn al diàleg, una tercera via que podria desembocar en una reforma constitucional i, per tant, una consulta legal”. No recordo un pronunciament més clar del diari en favor d’una consulta qualssevulla, tot i que ho fa sabent que Rajoy ha deixat molt clar quina és la condició indispensable per seure a la taula del diàleg: renunciar-hi. D’altra banda, l’article del director d’ El Mundo concloïa: “El PP haurà d’assumir decisions valentes, que sens dubte implicaran modificar el sistema de finançament i, probablement, la Constitució”. Que un diari que ha demanat insistentment l’escanyament econòmic de la Generalitat ara reclami la modificació del finançament dispara les celles de l’escepticisme: diria que aquest retall tindrem temps de regurgitar-lo si la tercera via acaba sent transitada. I l’ establishment català? La Vanguardia aclaria al seu editorial: “Sempre que es defineixi i s’acordi per a què es vol reformar, cosa que -segons va afirmar- fins ara ningú no ha dit de forma clara i concisa”. Efectivament, qui defensa la reforma constitucional és el PSOE, que en el joc de forces català i espanyol d’avui juga un paper més testimonial que efectiu.
