HistoriadorDes de ben petit Joan Amades se sentia fascinat pel fenomen de la comunicació humana. A l’escalf de l’ambient de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, en un curs d’alemany un bon amic li va parlar dels ideals de l’esperanto. Amades va quedar completament fascinat en descobrir la llengua creada a finals del segle XIX per L. Zamenhof, un oculista jueu de Białystok. Amant dels idiomes i la cultura de la pau, a Zamenhof l’enfurismava veure com les llengües eren sovint emprades com a instruments d’opressió les unes contra les altres. Va crear una llengua neutral internacional, barreja de diverses parles i molt fàcil d’aprendre, que servís com a eina d’intercomunicació entre diferents comunitats i facilités l’ecologia lingüística, fent que tothom partís del mateix nivell a l’hora d’expressar-se amb parlants d’una altra llengua.
Per a un home amant i defensor de la llengua pròpia i alhora admirador de la diversitat cultural del món com Joan Amades, l’esperanto i, com ell en deia, “la seva espiritualitat” el van marcar per a tota la vida, fins al punt d’arribar a ser president de la Federació Catalana d’Esperantistes i dedicar gairebé en exclusiva una part de la seva vida a la defensa d’aquesta causa, que en aquells moments tot apuntava que esdevindria hegemònica.
Amades va conèixer Zamenhof al VCongrés Universal d’Esperanto, que es va celebrar a Barcelona, i posteriorment van intercanviar-se cartes. L’esclat de la Primera Guerra Mundial va agafar el jove Amades intentant assistir al Congrés Universal d’Esperanto de París, que va ser anul·lat. Aquest conflicte va ser la gran decepció de tots els internacionalismes, entre els quals l’esperantisme. Tot i això, els valors de l’esperanto sempre van ser vigents per a Amades. Encara el 1951 va deixar escrit que se sentia “soldat de la causa de la cultura universal, destacat a la guàrdia d’una trinxera”.
