Com cada 14 de maig, des de fa dotze anys, una esquela a pàgina completa a La Vanguardia recorda l’aniversari de la mort de Manuel Martínez Calderón. Cap símbol religiós: només el logotip de l’empresa Derribos Martínez, la frase “Siempre seremos cuatro ” i una cita que canvia any rere any (“Digueu-los que la meva vida ha sigut meravellosa”, de Wittgenstein, tocava ahir). La pàgina 5 és la més cara de La Vanguardia, ja que és la primera imparell. Però el finat va deixar un fons de diners reservat a ser recordat. Tenint en compte que també surt una pàgina en l’aniversari del naixement (el 19 de febrer), que el dia 14 dels altres onze mesos apareix una esquela més petita i que a El Periódico també apareix un desplegament similar (però inferior), estem parlant d’un cost d’uns quants centenars de milers d’euros. Per cert, ningú ha explicat encara el sentit de la frase “ Siempre seremos cuatro ”. ¿Es refereix a la seva dona i els dos fills? En tot cas, la millor aproximació a aquest singular personatge la va fer Francesc Peirón a La Vanguardia, poc després de la seva mort. És la història d’un self-made man que va arribar a Barcelona amb 850 pessetes i una Vespa, però que acabaria canviant la barraca per un luxós pis a Pedralbes. Martínez va demostrar en més d’una ocasió compromís social. Però finalment va haver de pagar el reconeixement públic que anhelava a través d’unes esqueles que ja són part de la història local de la premsa.
