L’informe que Millo estripà

I va l’Enric Millo, diputat del PP al Parlament, agafa una còpia de l’informe del Govern sobre recentralització i l’estripa. Allà al mig de tothom. Ras i ras. Motiu? Dir prou a l’odi, a la separació i a la ruptura (la que segons ell destil·la l’informe). O sigui, performance 100% coherent amb el missatge que volia transmetre. Per dir no a l’odi, el millor és fer bocins el que escriuen altres. És la tolerància i el carinyo de l’esmicolament. De fet, si l’informe hagués pogut parlar, en ple esquinçament hauria dit: “Oh, quant d’amor percebo en aquest acte”. I si hagués tingut braços, hauria abraçat el diputat com un teletubbie n’abraça a un altre. Però la coherència té nivells mundials quan per dir prou a la separació i a la ruptura fas miques uns papers. O sigui, denuncies la separació separant, en aquest cas, paper, i generes una ruptura (també de paper) per manifestar-te en contra de la ruptura. Una metàfora certament IN-SU-PE-RA-BLE!

Ara bé, tinc una crítica, una dura crítica, a fer-li a l’apreciat diputat Millo. Segons em diuen els meus espies, el paper usat en el vernissatge visual no era reciclat. I això sí que no, Enric. Destruir per agermanar és, senzillament, màgia conceptual; desunir contra la separació ho trobo una giragonsa deliciosa, i provocar una ruptura per aturar la ruptura és un tast de genialitat tan gran que no pot mesurar-se amb l’actual tecnologia. Però fer-ho amb paper no reciclat, això sí que no!!! Sort n’has tingut que entre Grècia i la Flotilla, ara mateix s’ha girat feina, perquè si no ja veuries quina una et cauria a sobre, home sense consciència.