Una sonda pot aterrar sobre un cometa, Catalunya pot celebrar una consulta sobre la independència i a Wert li poden tornar els premis de dos en dos, però el Barça continua com sempre. Sabíem que les setmanes sense Lliga eren un desastre però aquesta ja és de rècord: enquestes, amenaces de querelles, barruts, porucs i precandidats. L’equip i l’entrenador fan patir però jo crec que Luis Enrique és treballador (vangaalitzat, com diu Xavier Bosch) i que a la plantilla hi ha talent. I quan els talentosos penquen, se’n surten. Però és insofrible la fragilitat institucional a què l’ha abocat la gestió i la dimissió de Rosell, i és pobre el discurs jurídico-financer de Bartomeu. El Barça és el dia de la marmota. El passat perjudica el present i no ens deixa veure el futur.
