PAREU MÀQUINES

Més sobre Can Vies vist des de Barcelona o Madrid

La paralització de l’enderroc de Can Vies proporcionava a la premsa de Madrid algunes pedres per llançar contra els polítics catalans. I, com ja va passar amb Gamonal, abundaven les referències testosteròniques: “Trias es rendeix davant dels antisistema” ( Abc ), “Una fugida democràtica intolerable davant l’horda i la violència” ( La Razón ), “La revolta als carrers de Barcelona guanya el pols a l’alcalde de Barcelona” ( El Mundo ). El País no aprofundia en el camp semàntic del conflicte i la gallardia, però també incidia en la derivada política: “La violència pel desallotjament a Barcelona alarma CiU”. I, algun editorial, com el d’El Mundo, fins i tot assegurava que els antisistema han comptat a Catalunya amb “la permissivitat quan no la complicitat de les institucions” per tal d’“estendre les seves reivindicacions a la resta d’Espanya”.

A Catalunya, en canvi, el focus es posava més en el diàleg -o sigui, en la manca de diàleg- i l’alcalde en sortia prou ben parat perquè la pressió mediàtica requeia més sobre els antisistema, amb titulars com “El rebuig okupa a Trias refreda el suport veïnal a Can Vies” ( El Periódico ) o “Els okupes rebutgen negociar tot i la paralització de l’enderroc” (subtítol de La Vanguardia ).

I no sé si era un efecte involuntari o una picada d’ullet múrria, però el títol de portada d’ El Punt Avui sobre el tema era “Diàleg en via morta”. Però per la composició de la primera pàgina, semblava que pogués acompanyar la foto que tenia just a sota, i que mostrava Duran i Rubalcaba, adalils de la tercera via, que divendres van escenificar l’enèsim ni-amb-tu-ni-sense-tu a Sitges.