"'Mister', què és 'lligir'?" L'editorial d'Antoni Bassas

Avui els podria parlar del govern espanyol, on cada dia que passa es fa més gran el blau de la trompada pel cas Rato. Montoro és una ànima en pena, Soraya va afirmar ahir dues vegades al Congrés que el govern havia aprovat una “amnistia fiscal”, quan sempre s’hi han referit com a “regularització fiscal”, a Trillo l’investiguen per haver cobrat d’una constructora pública i en una cirereta tan involuntària com inoportuna, Cospedal va dir que el PP ha “saqueado España”, quan en realitat volia dir “ha sacado España” –de la crisi–. El govern de Rajoy i el PP són avui víctimes del desconcert i apareixen severament tocats, com mai abans. La resistència impermeable a Gürtels, a Correas i Bigotes, a Camps i Matas, s’ha esquerdat.

Els podria parlar també de Mas i Junqueras, que continuen el seu tango: ahir el president va declarar a El Punt Avui Televisió  que es perden algunes votacions al Parlament –es perden vol dir ‘Esquerra em fa perdre’–, i això va en contra del pacte amb els republicans per convocar eleccions plebiscitàries el 27-S. Diguéssim que és l’espina d’aquest Sant Jordi, l’espina on es punxen tots els que fan un plantejament molt senzill: la situació financera de la Generalitat és d’emergència i el govern espanyol recentralitza. La resposta ha de ser de país, no pot ser de partit.

Però Sant Jordi té la màgia de convertir un dia feiner en un dia de festa, en un dia, com afirmem avui a portada, de llegir i estimar.

La màgia de Sant Jordi ha convertit el diari d’avui en un llibre de contes, de 51 contes firmats per escriptors com Marta Rojals, Bernardo Atxaga, Albert Sánchez Piñol, Empar Moliner, Daniel Bezsonoff, Sílvia Soler, Xavier Bosch, Francesc Serés, i per periodistes de la casa que per un dia hem fet una incursió en la ficció.

Triïn i remenin històries.

Jordi Nopca parla de la seva experiència a la sala VIP del Camp Nou, on el van convidar per presentar el seu nou llibre. Allí coneix un tallador de salmó que li parlarà d'hostesses i d'una tècnica infal·lible per preveure els resultats dels partits i forrar-se.

Sánchez-Pinyol parla de la Rosita, el cangur que va lluitar per la independència de Catalunya contra el Fulgencio, un bou de set-cents quilos. Fins i tot surt l'avi, el president Macià.

L’Empar Moliner ens regala una sorpresa un pèl macabra, però acabes amb un somriure. Ja dic, triïn i remenin, que el diari d’avui és per anar-lo llegint tota la setmana.

Com preguntava el Messi de Crackcòvia al Pep Guardiola de Crackcòvia: “‘Mister’, què és ‘lligir’?”. El crític Harold Bloom, l’autor del famós cànon occidental, va escriure en aquest llibre: “Com llegir i per què”, que avui en dia tenim al nostre abast una quantitat interminable d’informació. Però on troben la saviesa? Si tenim sort, en algun professor que ens guia, però, i després? I afegia: “Si els individus volen retenir algunes capacitats per crear judicis i opinions propis, és important que continuïn llegint”. Llegim, diu Bloom, per enfortir el jo i per descobrir els seus interessos autèntics, i que experimentem aquest engrandiment com un plaer. Per això els plaers de la lectura són més egoistes que socials.

Llegir i estimar. O estimar-se, si pensem, com Bloom, que “no podeu llegir per millorar ningú, sinó només per encendre l’espelma del vostre jo”.

Més continguts de

El + vist

El + comentat