Els Mossos es preparen davant del risc d’atac

Catalunya és un epicentre del jihadisme i tots els agents del cos estan fent formació

Catalunya ha sigut un epicentre del jihadisme a Europa. Es va detectar especialment just després dels atemptats de l’11-M a Madrid, ja que en els sis anys posteriors va ser el lloc on més jihadistes es van detenir. "Ara és possible que aquest epicentre s’hagi desplaçat cap a l ’eix França-Bèlgica", explica Jofre Montoto, analista del Centre d’Estudis Estratègics de Catalunya. Amb tot, això no vol dir que a hores d’ara corri menys risc de patir un atemptat d’aquest tipus i, de fet, pràcticament cada trimestre es desarticula una cèl·lula. És per això que a partir dels atemptats, també a París, del gener a Charlie Hebdo els Mossos han intensificat la seva preparació per afrontar un possible atac d’aquestes característiques.

El fet que Catalunya estigui situada al bell mig del corredor mediterrani i sigui el pas natural d’Àfrica a Europa, explica Montoto, afavoreix la presència jihadista, així com el fet de ser un territori amb força immigració on és relativament fàcil passar desapercebut. Però també hi té a veure, assegura, que durant molts anys la lluita antiterrorista a l’Estat va estar molt abocada en ETA i no s’havia "parat prou atenció" a un tipus de terrorisme que actua de manera imprevisible.

"Respon a un univers cultural diferent. S’adapta, canvia, no té una fórmula rígida d’actuar i aquest fet implica la dificultat d’investigació i comprensió del problema", argumenta l’expert en jihadisme. Afegeix que s’havia arribat a creure que el nivell de violència amb els atemptats a l’Iraq havia arribat al seu màxim, una premissa que es va desmuntar amb els vídeos de decapitacions tant de periodistes com de cooperants occidentals. Ara bé, insisteix que atemptats com els de París "eren d’esperar". Després de l’11-M els cossos policials espanyols han actuat, segons ell, "prou bé". Amb tot, reconeix que els Mossos d’Esquadra poden prendre mesures però tenen mancances a l’hora d’afrontar un fenomen en què la col·laboració internacional és clau. "Són una policia regional i no tenen aquesta presència de manera directa", assegura. La i nterlocució amb els cossos d’intel·ligència espanyols és, doncs, cabdal. "La comunicació podria ser millor, però no és dolenta", diu. Sí que es va deteriorar, però, al maig arran de la presumpta xivatada per part de la Policia Nacional a una cèl·lula jihadista de Sabadell que estava sent vigilada pels Mossos.

En tot cas, considera que malgrat tenir limitacions és necessari que els Mossos es formin en aquest tipus de terrorisme i ho facin de manera continuada. Més enllà de les unitats especials -Tedax, Brigada Mòbil, GEI, ARRO, escortes i unitat canina, entre d’altres-, que fan una formació molt més específica, tots els agents del cos fan, com a mínim, un curs sobre jihadisme. Una part d’aquesta formació està dedicada a l’ autoprotecció, ja que després dels atemptats de Charlie Hebdo es va creure oportú que els cossos policials, que podien ser un objectiu per als terroristes, havien de tenir més elements i eines de seguretat. Es va fixar l’obligació de portar armilles antibales fins i tot per a agents que no patrullen habitualment al carrer, així com la vigilància amb subfusell també a l’entrada d’edificis com grans comissaries, la seu central dels Mossos i l’Institut de Seguretat Pública.

En aquesta formació bàsica també hi ha una part impartida pels Tedax, unitat especialista en la desactivació d’artefactes explosius. Els expliquen com guiar-se per les olors per detectar el risc d’explosió i poder establir un perímetre de seguretat. I és que generalment els jihadistes utilitzen mètodes relativament econòmics com la dinamita, bombones de butà o càmping gas que en gran concentració poden ser percebuts per l’olfacte. Segons ha pogut saber l’ARA, tot el cos dels Mossos està informat que ara el risc és més alt que mai.

El + vist

El + comentat