Només cal veure com brama a cappella la torcida brasilera l’himne nacional abans de cada partit del Mundial per entendre que la FIFA treballa per als estats. Els subministra un espai i un temps on està permès el nacionalisme de parc d’atraccions, allà on les escopetes de fira i els autos de xoc no maten. El poble amb la cara pintada i els locutors amb retòrica feixisto-infantiloide (“Nosaltres tenim el Papa i Messi!”) poden desbarrar sense posar en risc la pau mundial. Com advertia Camacho ahir, “l’himne és el mateix, guanyant, perdent o empatant”. Només li faltava afegir: “¿Estamos? ” Els Mundials són una nova forma de jura de bandera, allà on ploraven veterans, mares i nòvies, mentre els estats, els patrocinadors i els futbolistes fan caixa-cobri.
