Nacho Solozábal: "Quan hi penso em vénen moltes emocions al cap"
Homenatge"A l'Epi i a mi ens va fer molta il·lusió portar la torxa, i va ser un reconeixement a un equip històric" Torxa "Em va agafar de sorpresa el fet de ser el primer portador. Va ser un moment irrepetible"
Pocs mesos després de penjar les botes i de deixar enrere 13 anys com a jugador professional del Barça de bàsquet, Nacho Solozábal (Barcelona, 1958) va ser un dels escollits per dur la torxa olímpica pels carrers de Barcelona. I no va ser un recorregut qualsevol, perquè va ser el primer que va fer un relleu quan la torxa va arribar a Barcelona. Ell va iniciar el camí i Juan Antonio San Epifanio, Epi , va ser l'últim a dur-la.
Nacho, ¿t'esperaves ser el primer portador de la torxa a Barcelona?
La veritat és que no. Em va arribar de sorpresa i em va fer molta il·lusió, perquè sabia que seria un moment únic i irrepetible sent els Jocs Olímpics de la teva terra.
¿Com recordes el moment en què te l'entreguen?
Era de nit i érem al Moll de la Fusta de Barcelona. Aleshores, un cop va arribar la torxa, el president Pujol i l'alcalde Maragall, que l'estaven esperant, me la van donar. L'ambient era extraordinari, d'aquells que quan hi penses et vénen moltes emocions al cap.
¿Tens imatges al cap encara de quan vas córrer?
Sens dubte. I se'm va fer molt curt el trajecte. Això no s'oblida i vaig intentar aprofitar el moment al màxim. Uns Jocs Olímpics amb tota la ciutat bolcada és un gran moment i jo recordo molta gent aplaudint i somrient mentre anava per la Rambla. Emociona recordar-ho.
També va ser un homenatge al bàsquet. Primer tu i després Superepi.
Ens va fer a tots dos molta il·lusió, més d'un cop ho hem parlat. Va ser com un reconeixement a un equip històric que els anys anteriors havia aconseguit coses molt importants a la ciutat. En tenim un record magnífic.
