Nadius digitals: la generació dels mutants

Barcelona“Després de veure amb admiració com envien SMS amb els dos polzes -més de pressa del que jo mai ho podria fer amb els meus dits maldestres-, els he batejat, respectivament, amb tota la tendresa que pugui expressar un avi, Ditona i Ditet”, com en el conte Polzet. Aquests són els noms amb què el filòsof francès Michel Serres, professor a la Universitat de Stanford i autor de més de 50 obres, ha batejat la generació de joves nascuts en l’entorn plenament tecnològic, que retrata al seu nou assaig, Ditona, traduït a més de 15 idiomes i amb més de 200.000 exemplars venuts a França.

L’ADN del nadiu digital

Els joves no coneixen la guerra, i aviat els seus mestres tampoc

El 1990, segons explica Michel Serres, la major part dels humans, arreu del planeta, treballaven als camps i en la pastura. Actualment, els diversos països a Europa amb prou feines tenen un u per cent de camperols.

“Sens dubte, és una de les ruptures històriques més importants des del neolític”, diu el filòsof. Els nadius digitals viuen a la ciutat. Ja no tenen la mateixa vida física, ni el seu món té la mateixa mida que abans: de cop, la demografia ha saltat de dos mil a set mil milions d’humans i, en el transcurs d’una sola vida humana, viuen en un món més ple.

La seva esperança de vida, a més, ja passa dels vuitanta anys. “El dia del seu casament, els seus rebesavis es van jurar fidelitat poc més d’un decenni. Si la Ditona i el Ditet es plantegen viure junts, ¿juraran el mateix per a seixanta-cinc anys? Els seus pares van heretar cap a la trentena, ells hauran d’esperar a la vellesa. Ja no coneixen ni les mateixes edats de la vida, ni el mateix matrimoni, ni la mateixa transmissió de béns”, reflexiona el filòsof.

D’altra banda, des de fa seixanta anys -un interval inèdit en la història occidental-, els nadius digitals no han conegut la guerra de primera mà, i aviat tampoc no l’hauran coneguda els seus dirigents, ni els seus mestres. “Com que es beneficien d’una medicina molt eficaç, i troben a la farmàcia analgèsics i anestèsics, estadísticament han patit menys que els seus predecessors. Quina literatura, quina història comprendran, feliços, sense haver viscut la rusticitat, les bèsties, la collita estival, cent conflictes, cementiris, ferits, gent amb fam, pàtria, bandera sagnant, monuments als morts… sense haver experimentat el patiment, la urgència vital d’una moral?”, es pregunta Serres.

Amb cervells mutants

Consultar Facebook o llegir exercita neurones diferents

Una de les grans preguntes que caldrà respondre en els pròxims anys és com canvia el cervell quan la tecnologia canvia. “Per exemple, a causa de l’escriptura i la impremta la memòria va patir una mutació, fins al punt que Montaigne va preferir un cap ben construït a un cap ben ple. Ara aquest cap ha tornat a mutar una vegada més”, afirma el filòsof.

Segons Serres, la ciència mostra que l’ús de les xarxes socials, el fet de llegir missatges al mòbil o d’escriure’ls amb els dits, o fins i tot consultar la Wikipedia i Facebook, excita diferents neurones i zones corticals que quan llegim un llibre o escrivim en una pissarra o en un quadern: “Els nadius digitals poden manipular diverses informacions al mateix temps. No coneixen, ni integren, ni sintetitzen com nosaltres, els seus predecessors. Ja no tenen el mateix cap que nosaltres”. Mitjançant el telèfon mòbil accedeixen a tothom; amb el GPS, a tots els llocs; amb internet, a tot el saber: “Habiten un espai topològic de veïnatges, mentre que nosaltres vivíem en un espai mètric, referit a distàncies”. Sense que ens n’adonéssim, segons afirma Serres, ha nascut un nou ésser humà, en un espai de temps breu, el que ens separa dels anys setanta.

Un vocabulari diferent

Els nous llocs de treball generen moltes paraules noves

La llengua dels nadius digitals també ha canviat. Serres ho il·lustra així: des dels temps de Richelieu, l’Acadèmia Francesa publica, més o menys cada vint anys, el diccionari de la llengua del país. En segles anteriors, la diferència entre una publicació i la següent era a l’entorn de 4.000 o 5.000 paraules. “Ara, entre l’anterior i la nova publicació, la diferència serà d’unes 35.000 paraules, aproximadament”, diu.

Sobre aquest ritme, el pensador reflexiona: “És fàcil endevinar que aviat els nostres successors podrien ser tan lluny de la nostra llengua com nosaltres som avui dia de l’antic francès que practicava un Chrétien de Troyes o un Joinville”. Aquesta diferència immensa, que afecta la majoria de llengües, es deu en part a la ruptura entre els oficis d’anys recents i els d’avui dia, que incorporen la tecnologia en gairebé tots els seus àmbits: “La generació de nadius digitals no es dedicarà a les mateixes feines. La llengua ha canviat; la feina ha mutat”.

La creativitat i la intuïció

Innovar serà més important que recordar milions de dades

Com canviarà el món amb aquests cervells mutants? A les nostres mans, segons diu Serres, en un ordinador o un mòbil, tenim allò que abans anomenàvem les nostres facultats: “Una memòria, mil cops més poderosa que la nostra; una imaginació enriquida per milions d’icones; també una raó, ja que hi ha tants programes que poden resoldre cent problemes, que nosaltres, tots sols, no hauríem resolt mai”. Què queda, doncs? “La intuïció innovadora i vivent. Un cop l’aprenentatge cau dins la caixa, a nosaltres ens deixa el goig incandescent d’inventar. En la intel·ligència inventiva és on habita el nou geni”, reflexiona.

Per què xerren a classe

No els interessen les coses que poden buscar a Google ells sols

Fins aquest mateix matí, il·lustra Serres, un professor, a la seva classe, entregava un saber que, en part, ja es podia trobar als llibres: “Oralitzava el que està escrit. Si inventava, cosa rara, escrivia l’endemà una pàgina-recull. La seva càtedra feia que aquest portaveu fos escoltat. Ell, per a aquesta emissió oral, demanava silenci. Però ara ja no l’obté”.

Aquesta constant xerrameca a classe, un tsunami en la secundària i que tot just acaba d’arribar també a l’ensenyament superior, “omple les aules per primer cop en la història un enrenou permanent que fa que l’intent d’escoltar es torni penós i la veu del llibre sigui inaudible”. Segons Serres, els nadius digitals ni llegeixen ni volen escoltar l’escrit dit. “Per què xerren enmig de la xerrameca dels seus xerraires companys? Perquè aquest saber anunciat ja el té tothom. Ja ningú necessita els portaveus d’abans, excepte que n’hi hagi algun d’original i rar que inventi. És la fi de l’era del saber!”

Caldran nous lligams

Facebook demostra que la gent encara necessita contacte

“Pertot arreu es diu que les ideologies han mort”. Per Serres pot ser una bona notícia: “Si agafem les ideologies i les posem a la balança contra els crims comesos a causa i mitjançant el sentiment de pertinença -centenars de milions de morts-, m’estimo més aquests joves”. Tot i això, diu, caldrà inventar nous lligams. “Ho demostra la gentada que s’apunta a Facebook”, reflexiona.

També volen decidir

Els nadius digitals necessiten rebre ‘feedback’ constant

Diuen que un dia un noi va lligar, amb el cordill de la seva baldufa, la palanca de la màquina de vapor que havia d’accionar amb la mà. “Així va fugir d’un treball avorrit per anar a jugar, i va inventar, tot suprimint el seu esclavatge, una mena de feedback”.

Les millors empreses, diu el filòsof, posen l’obrer al centre de la decisió pràctica. Els nadius digitals, en aquest sentit, volen decidir i volen parlar: “Per primer cop a la història, és possible sentir la veu de tots. Concentrada en els mèdia tradicionals, l’oferta política es mor; tot i que encara no sàpiga ni pugui expressar-se, la demanda política, enorme, s’aixeca i pressiona”. Mentre abans la veu anotava el seu vot en una butlleta escrita, local i secreta, ara ocupa la totalitat de l’espai. “La veu vota permanentment”, conclou Serres.