Netejant Badalona
Ho ha tornat a fer. Xavier García Albiol, un dels polítics amb més nas (polític) del país, ha aconseguit que els mitjans li tornem a fer la campanya. Com que no podia utilitzar internament l’argument de la immigració per oferir-se com a gran solució perquè la gent ja no percep la immigració com un problema, va decidir utilitzar-lo com a esquer extern. I novament la premsa de fora de Badalona ha picat. I, creient que ens fan un favor erigint-se en salvadors de les essències de la progressia, han donat a l’alcalde el ressò mediàtic que buscava. Objectiu assolit, gràcies.
El projecte de ciutat de García Albiol és una barreja de demagògia, simpatia, educació, festa al carrer i dir-li a tothom el que vol sentir. Recomano als periodistes que parlen d’oïda que un dia se’n vagin amb l’alcalde de Badalona al barri de Sant Roc o al de la Salut. I que observin. En 15 minuts entendran el fenomen i veuran que erigir-se en “implacables denunciadors del monstre perquè la democràcia necessita gent com jo que la salvi” engrandeix encara més la seva figura (la d’Albiol, no la dels periodistes que parlen d’oïda), el fa més popular (de poble, no de PP perquè les sigles del partit han desaparegut de la campanya) i, en definitiva, li dóna més vots. Per cert, en això de tenir més vots també hi ajuda (i moltíssim) l’oposició local, que necessita una urgent renovació de cares i idees i menys utilitzar Albiol com el papu i més oferir un projecte. Bàsicament perquè els barris abans socialistes i comunistes i els BTV (Badalonins de Tota la Vida) del Centre, que mai haurien votat el PP, ara voten Albiol.
