Un dels detalls més interessants i curiosos de Sort és que algunes cases conserven encara els noms que antigament havien portat. N’hi ha alguns de fantàstics, que segurament deuen existir en altres poblacions: Casa Geperudeta, Casa Agutzil, Casa Amadeu de la Viuda, Casa Espardenyer... És una de les proves que Sort havia estat concebut com a vila closa, i això fa que encara tot plegat em sembli més especial i hermètic. La casa on va néixer Josep Mir Rocafort (Sort, 1909 - Barcelona, 1991), conegut amb el nom de Fassman, l’estimat i popular mentalista sortenc, era la Casa Mariot. Jo m’he passat l’agost llegint Fassman, la biografía. El poder de la voluntad (Triago, 2009), escrit per la seva filla, Maria Mir-Rocafort, que va tenir la gentilesa d’enviar-me’l. La biografia de Fassman es va publicar el 2009, aprofitant el centenari del naixement, i potser els periodistes no hi vam parar prou esment, sobretot perquè és molt fàcil (massa) quedar-se a la superfície de l’espectacularitat teatral de les actuacions i les demostracions pràctiques que van fer tan conegut Fassman, tant aquí com a l’Amèrica Llatina, sobretot a l’Argentina.
Jo en particular, igual que tants espectadors i admiradors de la figura i obra de Fassman, conservo gravat el record de l’entrevista que Josep Maria Espinàs li va fer a TV3 l’any 1987, en què el professor, amb els ulls embenats i la sèrie de tremolors que l’assetjaven quan es concentrava, endevinava els dibuixos que l’escriptor havia traçat en una pissarra. Però ara m’adono que la Maria Mir-Rocafort tenia raó quan em recomanava aferrissadament la lectura del seu llibre; és fonamental per afrontar una comprensió més completa i desapassionada de Fassman. Les complexitats, dificultats i també els enigmes en la vida del pare van ser tants i tan crucials per entendre’l que em sembla de lectura obligada. “La biografia del meu pare li ensenyarà moltes coses”, em va dir; es referia a les nombroses peripècies que va haver d’afrontar el progenitor, dotat d’uns poders mentals fabulosos que el van convertir també en un gran incomprès, sobretot a casa seva. Per força, la vida de Fassman va anar acompanyada sempre d’un gran misteri, d’un secretisme inaudit, però com un fet inherent a la seva existència... i a la seva procedència sortenca.
El començament de la biografia del famós mentalista em va deixar tota una tarda clavat a l’hamaca. Se’n sabia poca cosa, però la filla va descobrir que Fassman havia tingut un germà bessó, que havia mort durant els primers dies d’existència; eren al·lèrgics a la llet materna, sense que els parents ho sabessin, esclar, i els pares havien portat el supervivent -Fassman- al Molí de Soriguera per tal que mirés d’alimentar-lo una dida, que tampoc sabia que el nen patia l’al·lèrgia. Davant del rebuig del nadó, la noia havia aconseguit fer-lo sobreviure xopant-li els llavis amb caldo. Encara és més colpidor esbrinar que, durant cinc anys, els primers en la vida de Fassman, els pares no l’havien anat a veure a Soriguera ni un sol cop. Un abandonament patern en tota regla, que, malgrat tot, va anar sempre envoltat del secretisme impenetrable que tan bé descriu la filla; un misteri que no tan sols va afectar la vida personal i professional del personatge, sinó que va generar equívocs dramàtics i, a vegades, nefastos. També ho explica.
Es podria afirmar que la biografia de Fassman, un home d’una voluntat increïble, es nodria dels enigmes i de la pròpia impenetrabilitat de caràcter, tan sortenc, cosa que va dotar-lo d’una capacitat extrema per superar adversitats, amb una eficàcia inusual en la inducció de la hipnosi, per exemple. Però la seva vida s’erigeix sobretot com el retrat vivíssim d’una part del país que és molt nostra, d’històries perdudes per sempre, que no s’han volgut explicar i han quedat enterrades en els llavis closos i les portes tancades de tantes cases i pobles, com els inicis incerts a la Casa Mariot de Sort; una història que en el volum es resumeix amb una frase sensacional, quasi intraduïble, aplicable a tants llocs i que ha blindat vides senceres amb un simple: “No n’han de fer res”.
