¿Objecció a qui fa objecció?

14 farmàcies i 17 farmacèutics catalans s’han negat a vendre la pastilla postcoital o píndola de l’endemà. S’acullen al dret a l’objecció de consciència com a manifestació de la llibertat ideològica i religiosa que la Constitució reconeix en el seu article 16.1. El Consell de Col·legis de Farmacèutics de Catalunya (CCFC) recorda que l’objecció de consciència en l’àmbit sanitari no està regulada explícitament per l’ordenament jurídic actual. Per tant, ha de ser notificada individualment, amb caràcter previ i per escrit, i qui s’hi acull ha de proposar a les usuàries adreçar-se al centre d’atenció primària més proper o bé dirigir-se una altra oficina de farmàcia pròxima. Ara anem a la cosa. Una lectora m’ha fet arribar la correspondència que manté amb la secretària tècnica del CCFC per saber quines són les 14 farmàcies objectores. Des del CCFC li diuen que no poden dir-l’hi, argumentant que és informació privada i que, per tant, caldria “el consentiment exprés i per escrit de l’afectat per poder tractar i cedir a tercers dades de caràcter personal que revelin la ideologia, la religió i les seves creences”. Ella contraataca demanant la llista de les farmàcies que la dispensen, ja que “la llei de protecció de dades excepciona el consentiment exprés quan sigui necessari per a la prestació d’assistència sanitària o de tractaments mèdics”. I, de moment, la cosa està així.

Dono el meu suport absolut a la lectora, i abans que m’acusin de promoure boicots aclareixo que aquí del que es tracta és de tenir el màxim d’informació possible en una qüestió relacionada amb la salut. Només això.