Penalitzar la maternitat a la feina, una realitat que cal denunciar

Vols ser mare? Milers de dones temen escoltar aquesta pregunta en una entrevista de feina perquè saben que, diguin el diguin, el sol fet que se’ls plantegi ja és un handicap en relació amb altres candidats. Si diu que vol ser mare, la dona té molts poques opcions d’aconseguir el desitjat lloc de treball, encara que l’excusa sigui una altra. I si diu que no vol ser-ho, haurà de ser molt convincent perquè se la creguin. Aquesta és la realitat en moltes empreses, tant catalanes com de fora. Ho va reconèixer clarament fa unes setmanes Mónica de Oriol, presidenta del Círculo de Empresarios, quan va dir la polèmica frase: “Prefereixo [contractar] una dona de 45 anys o de menys de 25 perquè, si es queda embarassada, ens trobem amb el problema”. Ha hagut de rectificar i demanar disculpes, però ja havia dit el que en privat reconeixen gran part dels empresaris i empresàries del país. Pocs dies després, empreses suposadament avançades com Apple i Facebook anunciaven la iniciativa d’oferir a les seves treballadores la possibilitat de congelar els seus òvuls per facilitar així que puguin retardar el moment de ser mares. És a dir, les animaven a endarrerir la decisió perquè poguessin continuar la seva carrera professional fins al límit en què ja estàs en perill la seva fertilitat. Una intromissió en la seva vida personal difícil de justificar i que reflecteix el mateix que deia De Oriol: les empreses no volen mares que puguin despistar-se de la feina per tenir cura dels infants.

Són polítiques denunciables que, juntament amb altres factors socials, expliquen per què tenim, ja des de fa anys, una natalitat tan baixa -Catalunya i Espanya tenen una de les taxes més baixes del món- i per què en els últims anys ha pujat tant l’edat de maternitat de les dones, amb una mitjana que supera els 30 anys. És un fenomen comú a molts països desenvolupats però que al sud d’Europa s’ha agreujat amb la crisi, que també fa endarrerir la decisió de crear una família. Més enllà del que això pot suposar de cara al futur, amb menys població jove per sostenir un sistema de pensions amb majoria de població envellida, el preocupant és que demostra que la incorporació de la dona al mercat de treball s’ha fet sense que hi hagi hagut els necessaris canvis estructurals per facilitar la conciliació. Per això calen canvis legislatius per evitar la discriminació -i aquí estaria bé emmirallar-se en els països escandinaus- i, sobretot, aconseguir que tots, homes i dones, siguem conscients del problema. Ara com ara, hi ha un discurs políticament correcte de cara enfora i una actuació discriminatòria de cara endins. Les dones en paguen els plats trencats en primer terme, però les conseqüències afecten el conjunt del sistema social i econòmic.