Al president Pujol li pot saber greu que els seus adversaris embrutin la vida política catalana, però retreure’ls-ho tot cridant, el dia que compareix precisament per haver contribuït a l’empastifament, després d’haver deixat el país en estat de xoc, sense haver dedicat ni una sola paraula a la gent que no només el votava sinó que hi creia, és lamentable. L’esbroncada ha perjudicat el seu al·legat de defensa inicial, que ha acabat en segon pla. Amb l’excepció de Calvet, Iceta i Herrera, tampoc és que els escons col·laboressin gaire a produir una sessió útil. I no perquè els diputats parlin pensant en les càmeres, perquè, de fet, la política ja era actuació abans que s’inventés la televisió. La diferència és que ara les càmeres posen en evidència els polítics mals actors i maleducats.
