Poliamor: adéu al domini i l'exclusivitat

BarcelonaLa història d'amor etern entre el príncep i la princesa dels contes infantils no sempre funciona. Per a certa gent, la monogàmia s'ha convertit en una cadena social que els incomoda quan se senten atrets per més d'una persona a la vegada. Per això, cada vegada són més els que opten per allunyar-se de l'ideal d'amor romàntic i mantenir relacions paral·leles consensuades. Es tracta del poliamor, un model emocional que defuig la possessió a l'hora de concebre el company o la companya sentimental.

"Amb la meva parella sentíem que no encaixàvem amb la monogàmia, i la culpabilitat ens rosegava quan ens atreien altres persones", explica el David Mallofré, que prefereix no utilitzar el seu nom real. Quan va descobrir el poliamor, va experimentar "un benestar i una sensació de llibertat molt grans" que li han permès ser ell mateix. El concepte poliamor , que va néixer als anys 60 a Califòrnia, no s'ha de confondre amb la poligàmia o la poliàndria, dos models familiars que es basen en el domini i l'exclusivitat. Tampoc es pot equiparar amb les relacions obertes o els intercanvis de parelles, perquè el poliamor no consisteix únicament a establir vincles sexuals sinó també afectius i emocionals.

Darrere d'aquest model sentimental s'hi amaga una filosofia en què la gestió i l'expressió de les pròpies emocions són bàsiques. Abans de començar una relació, les persones poliamoroses estableixen el seu codi ètic particular i concreten els límits de l'enllaç. L'honestedat i la sinceritat són cabdals perquè tot plegat arribi a bon port, ja que expressar el que se sent en cada instant esdevé una pràctica necessària i constant.

Per al David, l'èxit d'una relació no monògama està en "una comunicació fluida i honesta" amb tots els implicats. També és important especificar els projectes vitals per compatibilitzar-los sense malentesos i saber gestionar bé el temps. "Hem de fer malabars amb els nostres horaris", reconeix el Pol Galofre, que el 2006 va deixar enrere la monogàmia. En conèixer l'existència del poliamor va "obrir els ulls" i, des d'aleshores, ha après a desenvolupar la intel·ligència emocional i a deixar espai a les persones perquè s'expressin.

"La vida canvia i les relacions també. És normal que, a mesura que passen els anys, no mantinguis sempre la mateixa parella", explica l'escriptora Brigitte Vassallo, que des de fa més de vint anys no practica la monogàmia. Vassallo rebutja el concepte poliamor i prefereix parlar d'amors en xarxa, perquè percep l'afecte com "una energia renovable que es comparteix i no genera enemics".

Ara bé, no tot és fàcil i perfecte en aquest model sentimental. La gelosia pot comportar conflictes entre els membres de la relació i per això resulta indispensable aprendre a fer-hi front. "Cal eliminar la idea que sentir-se gelós és positiu", apunta Vassallo. Per als poliamorosos, la gelosia no és un sentiment, sinó un símptoma de malestar que està provocat per altres causes més profundes com la sensació de solitud, abandonament, por o inseguretat. "És necessari detectar-ne les causes i saber gestionar-les. Per això esdevé essencial aprendre a parlar i a escoltar amb transparència", especifica l'escriptora. Les infidelitats no existeixen en les relacions poliamoroses, però sí que es poden trencar els pactes establerts i enganyar els implicats en l'enllaç.

"En general, aquest model sentimental configura vincles sense tabús i més lliures", concreta el president de la Societat Catalana de Sexologia, Manuel Honrado. Tot i això, el sexòleg admet que "es poden crear desequilibris, perquè resulta complicat que a llarg termini tots els implicats sentin el mateix". Segons Honrado, el poliamor no és una sortida a una insatisfacció emocional permanent, sinó que genera vincles "més sans, transparents i sincers". Malgrat que la Societat Catalana de Sexologia té constància d'aquest tipus d'enllaços, Honrado admet que "encara no hi ha xifres, però es tracta d'un percentatge petit respecte a les relacions monògames".

La constel·lació amorosa ideal

¿Es pot estar enamorat de més d'una persona a la vegada? Els poliamorosos discrepen sobre aquesta qüestió, però coincideixen que estimar diverses persones de manera simultània és possible. A l'hora d'organitzar-se, alguns prefereixen esquivar les jerarquies i relacionar-se amb tots els membres de la mateixa manera. És el cas del Pol, que va mantenir una relació no monògama durant quatre anys. En aquell període, compartia un projecte vital a llarg termini amb una noia i també es veia amb altres persones. "Te'ls estimes a tots, però de manera diferent", aclareix. Ell equipara aquest afecte amb el mot anglès compersion , que fa referència al sentiment d'empatia en veure que la persona que estimes és feliç. Així, confessa: "Si la meva parella està entusiasmada amb algú altre i m'ho explica, jo em sento bé". Tanmateix, altres persones prefereixen mantenir una relació principal o primària i, al mateix temps, establir vincles secundaris o terciaris. Segons el Pol, "es tracta de buscar la constel·lació amorosa que et faci feliç".

Monogàmia: una construcció social

"Vivim en un sistema adúlter de monogàmia infidel", assegura Brigitte Vassallo, que critica que no es posi en dubte "aquest esquema derivat del capitalisme i de la propietat privada". El David Mallofré coincideix amb ella i afirma que el poliamor respon a una pulsió personal. "Els humans som mamífers, i ells no mantenen relacions monògames", aclareix, tot i que considera que "el poliamor i la monogàmia poden coexistir sense problemes". Per Mallofré, "és molt important evitar les pressions socials i decidir lliurement quin model sentimental et resulta més còmode". Les famílies poliamoroses, amb més de dos membres adults que comparteixen el nucli domèstic, no ho tenen gens fàcil amb el marc legal actual d'Espanya. "Estem totalment desemparats davant la llei i la custòdia dels fills és un problema recurrent, perquè no es reconeix el model poliamorós", subratlla el Pol. El seu desig és tenir fills amb més d'una persona i li agradaria "que disposessin de més de dos referents adults a la família". Tot i això, reconeix que ara per ara la societat "no està preparada per legalitzar el poliamor tal com ha fet amb els casaments homosexuals".

De moment, a Catalunya no existeix cap associació que agrupi els partidaris de les relacions no monògames. "És un model que va guanyant cada cop més adeptes, però encara no ens hem constituït formalment", explica Mallofré. Ara per ara s'organitzen a través de les xarxes socials i es troben periòdicament per debatre i analitzar qüestions derivades del poliamor.

També s'encarreguen d'impulsar l'Opencon Catalonia, unes jornades internacionals que tenen lloc cada maig a Galliners, un municipi de les comarques gironines.

EL POLIAMOR A LA GRAN PANTALLA

'Castillos de cartón' Salvador García Ruiz, 2009Castillos de cartón

plasma la relació amorosa entre dos nois i una noia. Amb la passió per la pintura com a punt en comú, els joves construeixen una vida íntima sense fronteres ni exclusions pròpies de la monogàmia. Tot i això, els conflictes no tarden a sorgir.

'Drei', Tom Tykwer, 2010

La rutina fa estralls entre la Hanna i el Simon, una parella que s'ha desgastat amb el dia a dia. Aquesta situació grisa es capgira de sobte quan els dos amants s'enamoren per separat d'un biòleg, Adam, i quan ho descobreixen decideixen mantenir la relació.

'Shortbus', John Cameron Mitchell, 2006

Els personatges més diversos coincideixen en un club de Manhattan on no hi ha límits ni prohibicions respecte als comportaments sexuals i amorosos. El film combina l'humor i la tragèdia per plasmar com la monogàmia oprimeix algunes parelles, infelices perquè només comparteixen la intimitat amb una única persona. La trobada al local els servirà per plantejar-se la possibilitat de mantenir relacions emocionals en paral·lel.