Publicitat
Publicitat

"Posa'm 80 grams de macarrons"

La venda a granel creix i ajuda a evitar el malbaratament d'aliments

Davant d'un sac enorme d'arròs, una dona fa anar el dispensador per omplir un pot de vidre que ha portat de casa seva. Davant dels macarrons de kamut, hi ha un jove amb una paperina de cartró. "N'agafaré pocs perquè no els he tastat mai", diu. A la fruita seca, una parella porta a les mans paperines blanques, que estan fetes amb fècula de patata. I encara en un altre espai, davant de les olives, una dona gran porta a les mans un pot biodegradable, fet amb blat de moro. Això passa a la botiga A Granel, del barri de Gràcia de Barcelona, que fa un any va obrir les portes per primera vegada després d'adquirir la franquícia als propietaris de la primera botiga A Granel, oberta a Vic el 2011.

Per tota la botiga hi ha rètols amb receptes, i a la caixa la Sara Ingelmo explica receptes exprés. Una clienta li ha demanat com es cuina la quinoa, un dels cereals que hi venen, i ha aprofitat per explicar-ho a tots els que eren al seu voltant: "És un pseudocereal, amb nutrients molt beneficiosos, i cal rentar-la molt bé primer amb aigua abans de bullir-la. I durant l'ebullició elimineu-ne l'escuma que treu".

La Sara i la seva parella, el Jordi Escoriza, dirigeixen aquesta botiga, que ven tots els aliments a granel i que no fa servir plàstics. El Jordi, arquitecte d'ofici, és qui va dissenyar l'espai; la Sara és qui atén la caixa i els clients. "Volem fugir de la compra estandarditzada, que passa per envasos que creen residus i que t'obliguen a quedar-te més del que necessites", diuen. "Si compres a granel -asseguren-, ho fas de manera conscient, perquè mesures el que necessites perquè no te'n sobri". Mentre ho expliquen, hi ha clients que treuen de les seves bosses unes paperines de cartró doblegades que havien fet servir en compres anteriors a la mateixa botiga i que ara reutilitzen per reomplir-les.

A part de la conscienciació en l'ús d'envasos i que no hi hagi malbaratament dels aliments, l'Hèctor i la Sara aposten per productors de proximitat. "Aquesta conserva de sofregit que tens a la mà la fa una família que havia tingut una peixateria, i que ara es dedica a fer conserves naturals. La filla en fa l'etiqueta", expliquen. "Fem saber la història de les persones que ens serveixen els aliments perquè com més coneixements en tenim els consumidors, millor". A la botiga A Granel també venen altres aliments que no són de proximitat, com la mateixa quinoa, però n'especifiquen la procedència.

Iniciatives com les botigues A Granel, que s'han estès pels Països Catalans (Menorca, Eivissa, Tarragona, Sant Cugat, fins a 10) i com els mercats de pagès que s'han recuperat "van lligades amb la lluita contra l'oligopoli de les grans superfícies", diu Gustavo Duch, coordinador de la revista Sobirania Alimentària. "Sabem que el 80% de les compres les fem en 5 grans superfícies", cosa que provoca que els mercats ambulants i les botigues d'alimentació de barri desapareguin.

Llençar el 40% dels aliments

Gustavo Duch, autor del llibre Mucha gente pequeña (publicat a Pol·len Edicions), critica "el malbaratament que fa la gran indústria que distribueix aliments", que pot arribar a fer perdre fins al 40% de la producció. Per què? Per dos motius. Perquè la gran superfície exigeix un producte estàndard al pagès, de manera que totes les fruites i les verdures han de tenir un volum i una forma concretes. Aquest fet provoca que els productors acabin llençant el que no segueix aquests paràmetres, perquè ho poden col·locar.

El segon motiu és perquè a les cases particulars s'acaben llençant aliments, ja que les mides estàndards de venda dels aliments fa que se'n compri de més. "I la societat és tan variada que una parella d'avis, un jove solter, un pis d'estudiants o una parella sense fills no necessita un paquet d'arròs de mig quilo". També són un factor de malbaratament les ofertes que promouen el consum més, tipus "compra'n 2 i emporta-te'n 3", ja que t'obliguen a quedar-te més aliments, que després no es consumeixen.

Per això Duch valora la proposta de les botigues A Granel i dels mercats de pagesos, perquè venen productes de proximitat. "Catalunya conrea patates de qualitat, però, per contra, el 65% de les que es consumeixen a Catalunya són de França, perquè són les que es venen a les grans superfícies".

A l'Empordà, l'Anna Bayó és una de les impulsores del Mercat Ecològic Món Empordà, que té lloc, des de fa cinc anys, cada dissabte al matí. Per ara se celebra en quatre pobles: el primer dissabte de mes, a Rupià; el segon, a Corçà; el tercer, a Verges, i el quart i el cinquè, a Torroella de Montgrí. "Vam començar perquè vam veure que el producte de proximitat i ecològic no tenia cabuda en la indústria alimentària establerta a Catalunya".

Després de triar expressament pobles petits de l'Empordà, van començar els mercats de venda directa de pagesos i artesans a consumidors. "Ara som uns 20, entre horta, formatges, cosmètica natural, pastisseria i artesans", diu Bayó, que també hi té parada com a ceramista.

El millor de la venda directa és que el pagès crea una cartera de clients i el consumidor està segur del que compra. I encara queda la cirereta: "Han sorgit iniciatives noves de col·laboracions entre els mateixos pagesos", diu Bayó. Tot el que d'entrada podria fer pensar que seria competència directa s'ha convertit en col·laboració: "Si un pagès és especialista en patates i un altre en una altra hortalissa, acaben compartint coneixements".

La Chiara Bonbardi, de Slow Food de Barcelona, indica que els mercats de pagès asseguren la venda d'aliments de proximitat, una fórmula que prestigia el producte ecològic: "Si no, quan aquell aliment arriba a Mercabarna entra en una dinàmica de tres o quatre intermediaris que provoca que al final no se sàpiga si aquella patata, per exemple, era ecològica, de Sant Boi o d'on sigui". Per això a Barcelona també s'han fet mercats de pagès, com l'abril de l'any passat a la Fira de la Terra. "Els pagesos no saben on vendre els aliments més enllà de les grans superfícies, i per això es necessiten iniciatives d'aquesta mena", conclou.

Una poma acabada de collir enfront d'una de 'quilomètrica'

Una poma acabada de collir conserva tots els sucres de la seva maduració, mentre que la que ha viatjat desenes de quilòmetres té riscos acumulats dels conservants i dels additius que hi afegeix la indústria perquè tingui un color atractiu, assegura l'activista Gustavo Duch. Les fruites i les verdures de proximitat tenen una durada curta, si no es consumeixen aviat es fan malbé i tenen formes irregulars i colors que potser no són gaire atractius, però el gust és qualitativament alt.

A l'hora de confiar en els pagesos de proximitat, Gustavo Duch diu que cal pensar que el pagès el que sempre vol és que en el futur els seus fills puguin continuar treballant la mateixa terra. És a dir, el pagès vol que els que vinguin després d'ell continuïn guanyant-se la vida fent la mateixa feina i, per tant, no maltractarà ni oprimirà la terra, perquè defensa el dret de la reproducció, mentre que les empreses dedicades a la distribució dels aliments l'únic que volen és guanyar diners com sigui. Són filosofies contràries, per això iniciatives com els mercats de pagès i les botigues A Granel o d'altres que també es dediquen a la venda de productes de proximitat guanyen la confiança dels consumidors.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT