IAQUÍ

Posem educació i cultura al mig: són la solució

“LA GENT DE LA CULTURA hem de recuperar la confiança: som la solució”. Ho diu Toni Casares, director de la Sala Beckett, en l’entrevista a l’ Ara Diumenge en què reivindica col·locar la cultura al centre, precisament perquè està als antípodes del món tal com està organitzat, i el món necessita canviar amb urgència. A més de la seva visió del teatre en sentit ampli, com a espai de creació, de pensament, de debat, d’intercanvi d’idees, gairebé d’assaig permanent, Casares crida al desacomplexament de la cultura, sovint arraconada als laterals, i més que reclamar polítiques culturals, desitja que es culturitzi la política. El seu discurs em retorna i el trobo aplicable a altres col·lectius injustament i irresponsablement marginats, com el de l’educació en el lleure. L’educació que es fa als esplais i agrupaments i casals, la de voluntaris que cohesionen barris des d’aquesta escola de la vida i la convivència, ha de deixar d’estar menystinguda i arraconada, pidolant ajuts i superant traves administratives, perquè també és la solució. Aborda de manera directa i eficient realitats dures i garanteix la inclusió social. Va a contracorrent d’una societat desigual on creix la pobresa infantil, perquè rema en direcció cap a la meritocràcia, la igualtat entre persones de realitats diferents. Ensenya a gestionar el conflicte, no el defuig, el treballa, s’hi arremanga i el treu a passejar a la natura. I tot ho fa amb entusiasme i alegria, amb un somriure que desafia i desarma els que pretenen que el món no canviï. Pensament, educació i cultura són inversions i no poden ser acomplexades com a despesa. Una frase ho resumeix bé: “Si trobes que l’educació és cara, prova amb la ignorància”.

Més continguts de