Qualsevol temps passat no va ser millor
El Dia Mundial de la Ràdio em porta a Bellaterra. La Universitat Autònoma de Barcelona em convida a fer de padrí de UAB Ràdio (100.3 FM) en el dia que estrena les seves emissions. Els futurs col·legues que m’entrevisten em pregunten per la precarietat laboral. Signes dels temps: qualselvol conversa amb universitaris deriva cap al desencant i la frustració. Comprensible. Però incomplet. Quan me’n vaig, penso que no els he dit que qualsevol temps passat no va ser millor. Que cap generació no ho ha tingut fàcil i que la seva no està entre les que han estat més posades a prova. Que un gran pacte social els permet estudiar sense que els diners siguin un obstacle insalvable. Que el talent i l’esforç s’obren pas. Que no es neguin el dret a escriure el seu futur.
