Quants debats d'investidura va necessitar Pujol? I Maragall? Batrà Mas el rècord?

Un repàs a la història i curiositats dels debats d'investidura al Parlament de les últimes deu legislatures

Els resultats del 27-S van deixar la investidura del president de la Generalitat, Artur Mas, en l'aire. Els 62 diputats de JxSí s'evidenciaven insuficients per investir el seu candidat, i des de la mateixa nit electoral l'atenció se centrava en què farien els 10 parlamentaris de la CUP. Ja no valia la seva abstenció. Calien com a mínim dos vots a favor de l'esquerra independentista. Difícil, tenint en compte que no fer Mas president havia estat una de les principals promeses del partit durant la campanya. Amb les negociacions encara en fase embrionària, fem un repàs de la història dels debats d'investidura al Parlament. Deu legislatures. Quatre presidents investits. La majoria a la primera. Però, quantes votacions va necessitar Jordi Pujol? I Pasqual Maragall? Batrà Mas el rècord?

1980. Jordi Pujol 'La primera, a la segona'

El primer debat d'investidura en van ser realment dos. CiU havia guanyat les eleccions amb 43 diputats, però Jordi Pujol necessitava el suport d'algun altre partit per ser investit president. El 22 d'abril, l'hemicicle veia com el futur president només sumava el suport dels seus companys de files, mentre que Centristes de Catalunya-UCD i ERC s'abstenien i PSC, PSUC i Partit Socialista d'Andalusia votaven en contra. En total, 43 a favor de Pujol, 59 en contra i 31 abstencions. Com mana el reglament, dos dies després es tornava a reunir el Parlament. Amb la diada de Sant Jordi pel mig, la votació es va desencallar. Centristes de Catalunya-UCD i ERC van passar de l'abstenció al vot a favor. Pujol ja era president, i així van acabar les seves primeres paraules: "Som aquí després de més de mil anys d'història, som aquí després d'haver superat situacions més difícils i ens en sortirem".

1984. Jordi Pujol 'A la primera i amb el suport de Jorge Fernández Díaz'

Quatre anys més tard, la majoria absoluta de CiU (72 escons) feia les coses més fàcils. Jordi Pujol tornaria a ser escollit i ho faria a la primera. I ho va fer no només amb els vots de CiU. Els diputats d'Alianza Popular també van donar el seu suport a la investidura. Entre ells, l'ara ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, que consta als arxius del Parlament com a 'Jordi', i que va votar afirmativament. La imatge d'aquella investidura va ser la manifestació en suport de Pujol a les portes del Parlament. S'acabava de presentar contra ell la querella pel cas Banca Catalana, i unes 75.000 persones el van voler acompanyar en el camí des del Parc de la Ciutadella fins al Palau de la Generalitat.

1988. Jordi Pujol 'Una majoria absoluta per a una investidura a la primera'

Una nova majoria absoluta de CiU va brindar la presidència una altra vegada a Jordi Pujol. Una altra vegada a la primera. En aquesta ocasió ja sense el suport de cap altra força i per un únic vot. Els 69 diputats de CiU van ser suficients per imposar-se als 56 vots en contra i les nou abstencions. Les diferències entre els grups van ser ben presents en el discurs de Pujol, que va fer una crida a posar com a comú denominador "el patriotisme" i l'"adhesió a la democràcia".

1992. Jordi Pujol 'L'última majoria absoluta'

L'any 1992 va ser el de l'última majoria absoluta de CDC, que amb 70 diputats va tornar a garantir a Jordi Pujol la investidura a la primera. Aquest cop, amb l'abstenció del PP i el vot en contra de la resta de forces. Al contrari que en anteriors ocasions, Pujol no va fer en aquest cas cap intervenció un cop investit. Sí que havia parlat durant el debat, on va fer un discurs marcat per les crítiques a la corrupció. El llavors president de la Generalitat va reconèixer que la transparència del finançament dels partits "no estava ben resolta" i va fer una crida a recuperar el "prestigi" de la política.

1995. Jordi Pujol 'A la segona, abans del Majestic'

Quinze més tard, Pujol va necessitar de nou una segona votació per ser investit. A la primera no va obtenir la majoria absoluta, però a la segona –en què n'hi ha prou amb la majoria simple– va poder ser investit gràcies a les abstencions de PSC, PP i ERC. La investidura, el 16 de desembre, abans que a l'abril es tanqués el pacte del Majestic entre CiU i PP, Aleix Vidal-Quadras fos rellevat i Pujol es garantís estabilitat parlamentària tota la legislatura.

1999. Jordi Pujol 'El suport del PP per a una investidura a la primera'

Pels pèls, però a la primera. L'última investidura de Jordi Pujol va necessitar només un debat. Els 12 diputats del PP van sumar-se als 56 de CiU per arribar just a la majoria absoluta del Parlament. Seixanta-vuit vots per a Pujol. L'acord amb el PP es va sustentar en un document –signat per part de CiU per Pere Esteve i Josep Antoni Duran i Lleida– on la federació es comprometia a desenvolupar l'autogovern en el marc constitucional i estatutari vigent. És a dir, res de modificar l'Estatut.

2003. Pasqual Maragall 'A la primera, camí de l'Estatut'

El canvi de color del govern de la Generalitat es va aprovar en primera volta. L'acord entre PSC, ERC i ICV-EUiA s'havia gestat després de les eleccions i abans del debat d'investidura, així que la primera sessió del Parlament va avançar sense sorpreses. Socialistes, republicans i ecosocialistes van fer president Pasqual Maragall. En el seu discurs d'investidura, Maragall ja va plantejar la reforma de l'Estatut i "una nova relació amb Espanya".

2006. José Montilla 'El segon tripartit, també a la primera'

També a la primera. També amb els vots de PSC, ERC i ICV-EUiA. José Montilla va ser escollit president després de les turbulències de la negociació de l'Estatut. En el seu discurs va reivindicar el llegat del seu predecessor, Pasqual Maragall, però es va comprometre a aportar "estabilitat". Amb l'oposició de la resta del Parlament, va defensar que la reedició del tripartit era una opció "tan legítima i democràtica com altres".

2010. Artur Mas 'A la segona, suant l'abstenció del PSC'

La primera investidura d'Artur Mas va ser dura. A la segona, però, a més, difícil. Fins a l'últim moment CiU va patir per assegurar-se que l'abstenció d'algun grup permetés a Mas arribar a la presidència. Finalment, el PSC, aleshores liderat al Parlament per Joaquim Nadal després de la dimissió de José Montilla, va signar un acord amb la federació per a la investidura. Un acord que no es va repetir durant la legislatura, ja que va ser el PP d' Alícia Sánchez-Camacho el principal soci de CiU.

2012. Artur Mas 'Amb ERC i a la primera'

Mas no va patir tant el 2012. Després de tancar un acord amb ERC per la X legislatura, va aconseguir ser investit a la primera. Després d'haver deixat enrere el pacte fiscal davant la negativa de Mariano Rajoy, el seu discurs va estar marcat pel gran objectiu de la legislatura. Celebrar una consulta sobre el futur de Catalunya.

2015. I ara què?

A l'espera que les negociacions avancin, el candidat que hi ha sobre la taula torna a ser Artur Mas. Amb els contraris a la independència que sumen 63 escons, la candidatura unitària necessita, com a mínim, dos vots a favor de la CUP per poder investir president en segona votació. Si no, el procés tornaria a començar. És a dir, JxSí podria tornar a presentar un candidat –Mas o un altre– i esperar l'aval en primera o segona votació. Durant dos mesos, aquests debats podrien celebrar-se tantes vegades com calgui. Si passats aquests dos mesos –ja després de les eleccions generals– no hi hagués president, aniríem cap a unes noves eleccions al març.

El + vist

El + comentat