Efímers 28/05/2014

Què li passa al teu gos quan el deixes sol a casa?

Del 20% al 40% de mascotes tenen problemes de conducta quan marxem

Selena Soro
7 min

BarcelonaQuan el Bruno, un encreuament de rottweiler i bòxer de dos anys, es quedava sol a casa, tot el veïnat se n’assabentava: es posava a udolar davant la porta i no parava fins que l’Elishia, la propietària, tornava de treballar. En la seva absència, a més, rascava les portes, mossegava els poms i defecava a terra, una conducta que segueixen del 20% al 40% dels gossos, segons un estudi de la Tufts University, als EUA. És un comportament que, quan s’enquista, es diagnostica com a trastorn de l’ansietat de separació, i que sovint és el causant d’abandonaments i devolucions dels gossos a les protectores.

De fet, quan un equip del canal britànic Channel 4 es va presentar a casa del Bruno l’Elishia ja li estava buscant una família, potser al camp, on estigués més còmode i poguessin estar més per ell. Va ser aleshores quan l’equip de Channel 4, que preparava el documental Dogs: their secret lives, va instal·lar 10 càmeres a casa de l’Elishia per seguir els moviments del Bruno: ella no va poder aguantar les llàgrimes en veure l’angoixa del gos quan es quedava sol. A partir d’aleshores, van començar a treballar amb el gos perquè no li costés tant separar-se de l’Elishia. Per això li van habilitar un espai on aprengués a relaxar-se, amb un llit que només faria servir quan toqués quedar-se tranquil. Amb l’Elishia a prop seu, asseguda al sofà, al Bruno se li donava una joguina Kong (un objecte de plàstic dur amb galetes dins, que el gos pot anar extraient). A poc a poc, ella havia d’anar allunyant-se: primer una passa, després dues, i finalment fora de l’habitació i fora de casa. Tot per ensenyar-lo a ser feliç també quan es quedava sol a casa.

Segons Noèlia Gimeno, psicòloga canina a Azul Belton (psicologia-canina.es), al gos se l’ha d’acostumar de ben petit a estar estones sol per fomentar-ne la independència. “Es tracta de crear-li un hàbit. Que durant unes hores al dia o durant la nit, el deixem sol de manera conscient. Fins i tot quan som a casa és interessant que estigui sol una estona perquè no associï sempre que quan som a casa hi ha festa i que quan marxem es queda sol i avorrit”. La psicòloga, d’altra banda, distingeix l’ansietat de separació (quan separes el cadell de la seva mare, fins a l’any d’edat) del trastorn per dependència excessiva (quan l’ansietat de separació s’enquista, a partir de l’any). “Quan l’animalet neix, depèn de la mare: per alimentar-se, per sentir-se segur, per tot. Quan el separes de la mare, l’animal segueix sent dependent, ja que necessita que algú li cobreixi les necessitats”, diu Gimeno. Si el desenvolupament de l’animal és normal, aquesta ansietat per separació va evolucionant a poc a poc cap a un estat normal. “Si hi ha un excés de sobreprotecció, en canvi, el gos no té oportunitat de créixer per ell mateix i fer-se independent. L’hem d’educar igual que hem d’educar un nen: amb la mesura justa entre afecte i disciplina”.

Com deixar-los sols

Segons la psicòloga, l’animal ha de saber que té les seves rutines i les seves hores d’estar a soles: “Pel que fa a la disciplina, cal que es compleixin les normes que establim a casa. Si no vull que pugi al sofà, mai l’hi deixaré fer. I cada vegada que pugi al sofà, l’agafaré, el faré baixar i li diré: «No!». Si vull que s’esperi abans de donar-li el menjar, ho haurà de fer sempre. Sempre. Tots els dies de la seva vida. Jo a casa tinc poques normes: que no val fer-se mal i que cadascú té el seu lloc per dormir. No en poso moltes, però les que poso són definitives”, il·lustra Gimeno.

Quan es queden sols a casa, la psicòloga recomana habilitar-los un espai similar als parcs que es fan servir amb els nadons. “El parc ha de ser allà on sigui la família: on es veu la televisió o on més hores passen. Durant unes hores l’animal ha de ser allà dins. Quan ho interioritza com una cosa normal, també sabrà quedar-se sol”, conclou.

En alguns casos, quan l’ansietat de separació s’enquista i apareix el trastorn de dependència excessiva, però, cal fer una feina més personalitzada. “Cada animal és un món, i cada família també”. Per això, el més recomanable és consultar-ho amb el veterinari.

De què serveix renyar?

Quan tornem a casa i el gos, després d’unes hores sol, ho ha deixat tot remenat, de poc serveix renyar-lo. “Si no hi ha control visual sobre el gos, no té sentit renyar-lo per les destrosses que hagi pogut fer”, afirma la psicòloga Noèlia Gimeno. “Tenen conductes destructives per falta de control, i l’única manera d’evitar-ho és limitar-los el pas, dins del seu parc”, perquè no tinguin accés a les sabatilles, a les flors del jardí o a les joguines dels nens.

Bernat Delgado, ensinistrador caní de Dogged Barcelona, hi està d’acord i a més alerta sobre les conseqüències de renyar el gos a posteriori. “Si no se l’ha agafat in fraganti no s’hi pot fer res. És igual si es recorda del que ha fet o no. El problema és que si està acostumat que el renyis quan arribes a casa, associarà encara més estats emocionals a la teva arribada: alegria, excitació i fins i tot por. Un còctel Molotov que farà que es dispari encara més l’ansietat per quedar-se sol”.

Tot i que Delgado defensa que cada gos és diferent i que cada cas s’ha de tractar de manera personalitzada, afirma que hi ha una excepció, “una norma universal” a l’hora de tractar els gossos: “Quan arribem a casa, al gos se l’ha d’ignorar. Res de fer-li festes. Quan està tranquil, ja se’l pot saludar. No és sa per a la ment del gos, perquè li provoques excitació, que no equival a carinyo. A nosaltres també ens agrada saludar-lo i fer-li festes, però és egoista per part nostra”, argumenta l’ensinistrador. “I el mateix abans de sortir. Quinze minuts abans de marxar hem d’ignorar-lo. Si quan marxes l’acaricies, li generes l’expectativa que ara toquen carícies. Però en canvi marxes: per a l’humà és un comiat, però per al gos és una ruptura de les expectatives”.

A diferència de Delgado, la psicòloga Noèlia Gimeno no creu que sigui contraproduent saludar el gos en arribar, sempre que les coses s’hagin fet bé des de la base i que hàgim potenciat la seva independència. “Si és així, no veig malament que mostrem alegria a l’animal, igual que ell ens la mostra a nosaltres. La feina important és la que hàgim fet prèviament”.

L’ensinistrador i la psicòloga també tenen idees divergents sobre el passeig dels gossos, o si més no complementàries. Segons Delgado, un gos hauria de passejar un mínim de tres hores diàries, encara que siguin 4 o 5 sortides curtes. “Si ho féssim, tots tindríem gossos superequilibrats als carrers, i podrien fer més vida al nostre costat”.

Noèlia Gimeno, que ho veu poc realista, proposa un altre mètode. “Sovint potenciem una pèrdua d’energia que no és real: els gossos poden estar hores i hores corrent per la carretera, descansen 20 minuts i estan com nous. Si un gos s’acostuma a fer unes tres hores diàries d’exercici, el dia que no pugui fer-ho el cos l’hi demanarà. Per això el millor és acostumar-lo a una rutina que puguis mantenir cada dia de la seva vida”. El millor per a la seva salut mental, conclou, és acostumar-lo a adaptar-se a la realitat.

Tecnologia contra la soledat dels gossos

SmartDog

SmartDog és un dispositiu instal·lat a la paret de casa que permet al teu gos, a través d’un sensor, trucar-te al telèfon mòbil. A banda de parlar amb ell i sentir-lo, pots veure’l a temps real. Se li poden enviar missatges pregravats i, fins i tot, amb només un clic des del mòbil, recompensar el gos amb una galeta. Els desenvolupadors del dispositiu, però, adverteixen que ells no “advoquen per deixar els gossos sols durant períodes extensos de temps” i que l’ús de l’SmartDog “no substitueix el contacte humà normal al llarg del dia”.

DogTV

Disponible només als Estats Units i a través d’internet, DogTV és el primer canal de televisió per a gossos. Emet durant les 24 hores i els seus creadors afirmen que, amb assessorament científic, s’ha desenvolupat “per acompanyar els gossos que es queden sols a casa i reforçar certs patrons de comportament”. El resultat, diuen, “un gos més segur d’ell mateix, més feliç i menys propici a estressar-se o a patir ansietat de separació”. La majoria de continguts són imatges de gossos que busquen relaxar-los o bé estimular-los perquè no s’avorreixin.

RadioCan

Els ensinistradors de l’espanyola Adiesval han creat RadioCan, una ràdio per internet amb diferents programes destinats a gestionar problemes concrets de la conducta del gos: n’hi ha per als gossos que pateixen ansietat de separació, per als cadells, per ajudar-los a perdre la por als petards i a les tempestes, per relaxar-se (amb música clàssica, sons de la naturalesa o el batec d’un cor, ideal per als cadells), perquè no s’avorreixin i fins i tot un per a gossos mandrosos que cal activar.

El 20% dels gossos es queden més de cinc hores sols

Segons el documental Dogs: their secret lives i segons l’estudi Risk factors and behaviors associated with separation anxiety in dogs de la Tufts University.

  • El 20% dels gossos es queden sols a casa durant més de 5 hores
  • El 21% dels gossos que arriben a mans de les protectores són abandonats per comportaments problemàtics que poden tractar-se
  • Els gossos que viuen amb un únic adult tenen 2,5 vegades més possibilitats de patir ansietat de separació que els gossos amb més d’un propietari
  • Els gossos castrats tenen el triple de possibilitats de tenir ansietat de separació que els no operats
  • La presència d’altres mascotes a casa i el sexe del gos no estan relacionats amb l’ansietat de separació
stats