Rebel·lem-nos contra el fracàs dels joves

AHIR VAIG DINAR molt bé. Un menú deliciós (11 euros) al Restaurant Pedagògic de Cornellà. El porten des del centre de formació La Carena, i el servei és immillorable. Els cambrers són nois i noies d’entre 16 i 20 anys, que havien abandonat els estudis i que aquest centre recupera per reconduir-los cap a noves formacions. Fa uns dies van anar-hi a dinar 8 joves del curs anterior, i tots ells s’havien reenganxat al cicle mitjà. “ Es que aquí nos enchufamos ”, li va dir un d’ells a la directora, la Mària Cubero. Ho explica amb uns ulls que brillen. “Cal invertir en els joves. He sigut treballadora social amb adults, i s’hi ha de fer feina, esclar, però els joves tenen una capacitat de recuperació brutal, reaccionen”. La societat els té etiquetats com a “perles”, casos perduts del sistema escolar. Aquí estan atents, vestits d’un blanc immaculat, concentrats. Han tingut dificultats a la vida i formen part de les estadístiques de “fracàs escolar”. Però quan troben una motivació, en aquest cas treballar amb els clients, recuperen l’autoestima. Diu la directora de La Carena que un 85% dels joves que passen per allà són casos d’èxit. Canvien el seu destí i després d’aprendre, de fer pràctiques (ara alguns dels que fan comerç i atenció pública les faran a El Corte Inglés de Cornellà), descobreixen que hi ha futur per a ells. Que no són un desastre. Aquest concepte tan revolucionari, rebel·lar-se contra el fracàs dels joves abans que sigui massa tard, l’hem de digerir tan bé com vaig pair jo aquest dinar deliciós. Una societat que continua donant oportunitats i esperança als joves és més sana, més justa. I sobretot més intel·ligent: s’estalvia un munt de problemes futurs.