Sèries i males imitacions
Aquesta setmana Antena 3 ha estrenat Vis a vis, que vindria a ser la versió ibèrica d’Orange is the new black ( OITNB ), en què una noia de bona família acaba a la presó. L’adaptació espanyola, però, no li arriba ni a la sola de les sabates. D’una banda, OITNB és el que es coneix com una dramedy. Un drama amb elements de comèdia. Vis a vis és directament un melodrama. La sèrie original de Netflix suggereix un missatge de fons, i hi ha una crítica al sistema penitenciari dels EUA. En canvi, a la d’Antena 3 fins i tot s’inventen un suposat centre de reclusió privat on les internes duen uniforme. És a dir, un context que a Espanya no existeix ni s’assembla al real. És l’especialitat de Globomedia: idealització de qualsevol situació que plantegin. Han inventat un tipus de presó futurista, moderna i neta. Tampoc s’ajusten a la realitat ètnica de les presons espanyoles. Vis a vis acaba encobrint la situació actual de les presons presentant un context fals i millorat, basant-se en les necessitats televisives i dramàtiques. En el mateix sentit, mentre que la versió original permet a l’espectador fer una reflexió i mantenir un debat intern sobre la maldat i la voluntat de delinquir, la imitació ibèrica es queda en la superfície del conflicte: el bé contra el mal. A OITNB anem descobrint les raons que han portat les recluses a la presó, posant de manifest situacions socials i marginals que els EUA tenen pendents de resoldre en l’actualitat. De manera subjacent, la sèrie qüestiona el model de societat i el sistema legislatiu. La delinqüència prové de famílies desvalgudes en situació de desempara, d’un sistema sanitari excloent, d’una crisi de valors impulsada pel capitalisme o d’una mala gestió de la immigració. Tot i l’esforç de Vis a vis per mostrar el vessant humà de les internes, es queda en els tòpics. És cert que hi ha un interès a estructurar el relat de diferent manera, incorporant una mena de retrat paral·lel de les recluses en forma de documental. Però comparat amb els magnífics flash-backs d’OITNB, d’una contundència dramàtica que dóna profunditat i agilitat a la sèrie, Vis a vis és pura anècdota. La sèrie nord-americana, a més, destaca per la seva voluntat de trencar tabús sobre la intimitat femenina i el sexe de les dones, mentre que la de Globomedia es pensa que ensenyant quatre pits en una dutxa ha transgredit els codis. En definitiva, el que passa a Vis a vis podria passar en un institut o en un barri de veïns conflictiu. S’han quedat en el simple embolcall.
