Són 80.000? Doncs digues un milió i avall
L’INSTITUT Valencià d’Art Modern (IVAM) va arribar a ser el 2013 el sisè museu d’art contemporani del món amb més visitants, segons la llista de The Economist basada en xifres oficials. Enhorabona, un èxit indiscutible. Llàstima que, al final, no. Era una mentida colossal. No van ser 1.163.149, els visitants. Ni tan sols arribaven al milió. Tampoc al mig milió. No, no van ser ni 200.000. Ni tampoc 100.000. El 2013 l’IVAM va tenir 85.070 visitants. I com es pot equivocar algú i sumar 1.078.079 visitants de més? Com pot algú multiplicar per tretze una xifra, sí, sí, per tretze, des d’una institució cultural pública, i tots nosaltres creure’ns-ho? Quin control hi havia dels ingressos per entrades? Una última pregunta: si dius que reps 3.000 visites diàries de mitjana i en realitat són 230, si dius que omples seixanta autocars cada dia i n’omples cinc, ¿ningú se’n pot adonar? L’oposició ha aconseguit, amb temps, saber la veritat.
Aquest és un article profundament autocrític, perquè no és només una altra vergonya del PP valencià, que bat rècords d’indecència. És una prova més que ens ho hem empassat gairebé tot. No hem discutit ni una xifra. Els mitjans hem muntat rànquings amb dades inventades i les hem donat per bones. Convé fer un reset urgent i convé qüestionar-ho tot. Demanar proves de tot. És l’essència de la nostra feina, preguntar, qüestionar i dubtar. No només patim un capitalisme financer especulatiu que infla i desinfla preus, és que aquí s’han inflat i desinflat dades a tot arreu, també al món de la cultura, i hem perdut el saludable costum de desconfiar. Posem marcadors a zero i comencem a passar comptes.
