Tatuar-se no passa de moda

BarcelonaEl sector dels tatuatges viu un moment dolç. Si més no a Catalunya, on actualment hi ha prop de 750 estudis en funcionament, segons dades estimades de la Unión Nacional de Tatuadores y Anilladores Profesionales (UNTAP). “Cada vegada hi ha més tatuadors i es fa més bona feina”, assegura el secretari d’aquesta associació, Fidel Prieto, que defensa que el sector ha viscut una forta professionalització, sobretot els últims anys. Malgrat l’esvoranc econòmic provocat per la crisi, els tatuadors noten ara que la demanda creix i que tatuar-se no passa de moda.

En bona part és així gràcies a la normalització de la pràctica, que s’ha anat estenent de manera progressiva els últims anys i ha plantat arrels en diversos sectors de la societat. Hi ha ajudat l’aparició de famosos, esportistes i intèrprets lluint tatuatges en públic, que han contribuït a canviar-ne la percepció i a trencar la idea que tatuar-se només és propi de presos i mariners. “La imatge d’un futbolista celebrant un gol sense samarreta i ensenyant el cos ple de tatuatges és impagable. No hi ha millor anunci per a nosaltres”, afirma Prieto. Les generacions joves també hi han tingut molt a veure. “La majoria de persones que es tatuen estan per sota dels 40 anys”, apunta el secretari de la UNTAP, que ho considera un fet positiu perquè “als seus fills ja no se’ls farà estrany veure tatuatges” al cos de gent gran.

Sinònim de modern

Per a Óscar González, que tatua sota el nom artístic d’Oscar Hove a l’estudi barceloní OndoTattoo, aquesta normalització està lligada a la idea de modernitat estètica. “Abans tatuar-se era de rebels, mentre que ara té un punt modern vinculat amb els hipsters ”, afirma González, que també creu que el clima mediterrani i l’entorn social hi influeixen.

“D’una banda, les temperatures càlides de Barcelona permeten exhibir els tatuatges. De l’altra, és freqüent recomanar el teu tatuador entre cercles d’amistats, i això escampa la demanda”, explica.

A més, amb el pas dels anys s’ha anat perdent la vergonya i, per a molts, els tatuatges han passat de ser una cosa íntima a mostrar-los per tot arreu. Aquesta tendència queda palesa a l’hora de comparar les parts del cos que es tatuen més. “En èpoques anteriors el més habitual era dibuixar en zones que no es veuen, com l’esquena i el pit, però avui dia la gent acostuma a demanar els braços i, fins i tot, les mans”, detalla González.

Tot i això, les persones tatuades encara es troben amb un cert recel per part d’alguns col·lectius de la societat. Segons González, aquest rebuig es percep entre la generació dels pares dels clients joves, perquè “han vist néixer i créixer el cos del seu fill impol·lut i, per a ells, que es tatuï és com si s’hagués tacat la pell”. Un altre dels àmbits on els tatuatges esdevenen tabú és a l’hora de buscar feina, sobretot si implica estar de cara al públic. “Encara hi ha molts llocs que no t’agafen, i això condiciona algunes persones, que opten per tatuar-se una part del cos que no sigui visible”, lamenta González.

De fet, l’entorn social és un dels factors més determinants a l’hora d’establir la pròpia concepció dels tatuatges. “Els prejudicis són totalment culturals”, assenyala la tatuadora i historiadora del tatuatge Joana Catot, que ha viatjat arreu del món per estudiar els orígens i l’evolució d’aquesta pràctica. Catot subratlla que “l’època i el lloc on neixes configuren el cànon de bellesa”, de manera que “hi ha indrets del món en què una dona sense tatuatges no es considera bonica”. Ella, que fa 18 anys que tatua, destaca que ara “es demanen dibuixos més grans, sobretot els homes”.

Una eclosió d’estils

El món del tatuatge s’ha convertit en un refugi per a artistes, il·lustradors i dissenyadors. Óscar González i Joana Catot en són exemples. Tots dos provenen del disseny gràfic, malgrat que ell també és artista de grafiti i ella és graduada en arts aplicades en l’especialitat de disseny publicitari. L’atracció d’aquest perfil de persones cap al sector del tatuatge s’explica, en part, perquè “cada vegada hi ha més reconeixement artístic”, precisa González. Ara bé, Catot apunta que “saber dibuixar no és garantia de res”: “Has de tenir el teu estil i has de dominar la part tècnica, que és molt important”.

Aquest augment de professionals i de públic ha contribuït a generar una eclosió d’estils que conviuen sense trepitjar-se. “Hi ha de tot per a tots els gustos. Es manté l’estil oriental i el chicano, els tatuatges tribals i les frases, però també es fa molt realisme gràcies a la millora de les tècniques”, admet la Laura Cubero, de l’estudi de Barcelona Mao & Cathy.

Cubero explica que els últims anys han aparegut noves tendències com el cubisme, l’abstracció i els tatuatges inspirats en el còmic. A més, els avenços en la maquinària, en els materials i en els colors han permès desenvolupar estils “que fa 10 anys eren impensables”, com ara l’hiperrealisme i els tatuatges en 3D. “Són dibuixos molt precisos, que requereixen un domini de la perspectiva i dels detalls”, diu Cubero.

Però, a banda d’això, les innovacions també han contribuït a alimentar una branca del sector que els tatuadors no acaben de veure clara. Es tracta de noves alternatives (de moment minoritàries), com l’opció de dibuixar-se la cara sencera o bé de pintar-se el blanc dels ulls, una pràctica irreversible que pot causar ceguera, segons l’Associació Americana d’Optometria.

Mil motius per tatuar-se

No hi ha una única raó que expliqui per què les persones accepten marcar-se la pell amb un tatuatge.

El component emocional justifica alguns casos, com ara aquells que “es tatuen una data o un text important, que els recorda un moment especial o els ajuda a no defallir”, apunta Catot. En aquest sentit, González afegeix que “les frases relacionades amb els somnis, amb la força de voluntat i amb la idea de no rendir-se són molt comunes” i considera que aquests tatuatges “aporten una significació especial”. També hi ha persones que es dibuixen un ésser estimat o un dels seus ídols, i d’altres a les quals, simplement, els agrada decorar-se i experimentar amb el propi cos. “S’ha perdut la mística del tatuatge i ara cadascú l’utilitza com vol”, exposa la tatuadora. Des del seu punt de vista, “cada persona és una història, i això fa que aquest món sigui molt interessant”.

Barcelona, seu mundial del tatuatge durant tres dies

La tardor que ve, exactament del dia 2 al 4 d’octubre, Barcelona es transformarà en la seu mundial del tatuatge per 18è any consecutiu. Les instal·lacions de la Fira de Barcelona acolliran la Barcelona Tattoo Expo, una iniciativa per impulsar la cultura del tatuatge i el seu reconeixement artístic. “Hi haurà 180 estands amb tatuadors de primer nivell”, explica Laura Cubero, que juntament amb Miquel Garreta s’encarrega de l’organització de l’esdeveniment. Una de les particularitats de la convenció és que reunirà experts d’estils i procedències molt diverses, des de japonesos que tatuen a la manera tradicional d’aquella cultura fins a artistes de la Polinèsia, d’Europa i dels Estats Units. Malgrat que encara falten alguns mesos per a la cita, ja tenen alguns noms confirmats, com el veneçolà Stefano Alcántara, el tahitià Chime i els nord-americans Jon Mesa i José López, entre d’altres.

A banda de les sessions de tatuatge, el congrés també inclourà conferències i seminaris impartits per experts. Una d’aquestes propostes girarà al voltant de la reconstrucció de mugrons per a dones que han patit càncer de mama i a les quals s’ha hagut d’extirpar el pit. Segons Cubero, “hi ha molt desconeixement sobre aquest tipus de tatuatges, però per a les dones que han superat la malaltia és molt significatiu”. Més enllà de les xerrades, la Barcelona Tattoo Expo s’obrirà al públic familiar amb espectacles, concerts i exposicions. “Volem que vingui gent diversa, tant si volen tatuar-se com si prefereixen assistir a alguna proposta de la programació”, assegura Cubero. L’any passat més de 16.000 persones van passar pel recinte i, en aquesta edició l’objectiu de l’organització és mantenir o incrementar aquesta xifra.