Ja que tenim diari especial i tunejat, un Pareu màquines en blanc i negre. “No es preveu que la mort de l’arxiduc Francesc Ferran tingui cap efecte immediat o rellevant en la política europea”. Són paraules d’un reporter del Guardian, publicades fa just cent anys i a trenta-set dies que es posés en marxa la Primera Guerra Mundial, que va deixar setze milions de morts. L’editorial que dedicaven al tema també rebaixava la transcendència de l’assumpte: “És una tasca difícil i, ara mateix, ingrata especular quina influència tindrà el crim d’ahir en la situació política austríaca”. En l’edició de l’endemà persistirien en aquesta tesi. “Diaris de tot el món han fet comentaris sobre el crim, expressant sentiments d’amistat envers l’emperador; la majoria -com és comprensible perquè el xoc és encara recent- donant excessiva importància a les conseqüències polítiques”. Això sí, en un paràgraf perdut sí que s’alertava del perill d’una hostilitat creixent entre Àustria i Sèrbia i de la possibilitat d’un atac rus en defensa del seu aliat eslau.
A mesura que passaven dies, la imminència de la guerra es feia evident. El Guardian va seguir desaconsellant la intervenció britànica fins al final. “Ens importa tant Belgrad com a Belgrad li importa Manchester”, escrivien en un editorial del 30 de juliol. Això sí, un cop el Regne Unit va declarar la guerra a Alemanya, el diari tancava files: “Totes les polèmiques anteriors han acabat. El nostre front està unit”. Era una manera intel·ligent de no qüestionar el paper del diari l’últim mes. Ahir feien un exercici d’honestedat arqueològica i explicaven el cas. Què donaríem els periodistes per poder admetre els nostres errors al cap de cent anys!
