Carme Chacón passejava ahir un somriure exultant en fotografies de mida generosa a El Mundo, l’ Abc i La Razón. En canvi, El País no només li furtava la possibilitat del moment Profidén, sinó que li dedicava un dur editorial crític amb la decisió de la socialista catalana d’exigir que se celebrin primàries abans del congrés que ha de decidir el substitut d’Alfredo Pérez Rubalcaba. “La casa per la teulada”, es titulava el text, que incloïa carícies com: “Sorprèn que la mateixa persona que va competir per la secretaria general del PSOE al congrés del 2012 desqualifiqui ara aquesta fórmula i, encara més, que una persona que va ocupar diversos ministeris amb Zapatero intenti encarnar un procés de renovació”.
Quan Público encara s’editava en paper, Chacón hi tenia un diari ben afí, des del qual podia desafiar el seu etern rival, Rubalcaba. Però des que la capçalera només és digital l’aspirant es troba òrfena de suports en paper premsa i ha acabat aixoplugada sota auxilis mediàtics més inesperats -i caldrà veure fins a quin punt fiables- com ara El Mundo, que titulava el seu editorial així: “El PSOE aposta per Susana Díaz en detriment de la democràcia interna”. Tota una declaració de principis que serveix a Chacón de crossa argumental contra la seva màxima contrincant.
Mentrestant, l’ Abc i La Razón editorialitzaven sobre l’afer. I coincidien a vessar llagrimots de cocodril dient que Espanya necessita un gran partit d’esquerres fort. Que és la manera finolis i elegant, esclar, de celebrar la desgràcia del partit contra qui has disparat portades i editorials, dia sí, dia també.
