ABANS D’ARA

Trotski i la qüestió nacional catalana

D’Ernest Lluch (Vilassar, 1937 - Barcelona, 2000) a Revista de Catalunya (Mèxic, IX-1967). Fa 75 anys de l’assassinat de Trotski.

Una recent publicació d’un conjunt de treballs sobre els moviments obrers alemanys i espanyols de Lleó Trotski ha fet possible de veure quina era la seva visió dels nostres problemes en el decenni de 1930. [...] La importància que poden tenir aquests textos és la d’ésser -possiblement- una de les primeres visions del problema català per un marxista. [...] Dues són les tendències generals que Trotski, conseqüent amb la seva anàlisi marxista, creu que existeixen a Catalunya: [...] Mentre el “separatisme de la burgesia catalana no és per a ella, en el seu joc amb el Govern de Madrid, més que un instrument contra el poble català i espanyol, el separatisme dels obrers i camperols és l’embolcall de la seva indignació social. Cal fer una distinció rigorosa entre aquests dos gèneres de separatisme”. Referint-se a un àmbit més ampli, diu: “Ni per un instant no s’ha de perdre de vista que tot Espanya i Catalunya com a part constituent d’aquest país són governades actualment no pas pels nacionals demòcrates catalans, sinó pels burgesos imperialistes espanyols, aliats als grans propietaris agrícoles, als buròcrates i generals, al costat dels nacional-socialistes. Tota aquesta confraria [...] vol l’aixafament de catalans, bascos i altres nacionalitats per la burgesia espanyola. En la fase actual, estant donades les combinacions presents de les forces de classes, el nacionalisme català és un factor revolucionari progressista. El nacionalisme espanyol és un factor imperialista reaccionari. El comunista espanyol que no comprèn aquesta distinció, que afecta ignorar-la, que no la posa valorant-la en un primer pla, que s’esforça, al contrari, a atenuar-ne la importància, perilla d’esdevenir un agent inconscient de la burgesia espanyola i d’estar per sempre més perdut per a la causa de la revolució proletària”. [...] “És a dir, per a separar de llur burgesia els obrers i camperols oprimits nacionalment, l’avantguarda proletària ha de prendre, en la qüestió de la lliure determinació nacional, la posició més atrevida i més sincera. Els obrers defensaran fins al final el dret de catalans i bascos d’organitzar llur vida nacional independent, en el cas que la majoria d’aquests pobles es pronunciés per una separació completa”. [...]

Més continguts de