Sant Feliu De GuíxolsDavid Trueba és un grandíssim narrador: com a cineasta, com a novel·lista i també com a humorista, com va demostrar divendres al Festival de la Porta Ferrada. La trepidant conversa amb Jordi Évole va exportar el cicle Instint a Sant Feliu de Guíxols, ple a vessar i amb riallades constants. Els gags hilarants entre Trueba i Évole, en castellà, sortien amb la naturalitat de qui sap amagar l’esforç. Trueba es va definir: “Primer era el germà de Fernando Trueba, després el marit d’Ariadna Gil i ara, segons un taxista, l’amic de Guardiola”. Però a qui cada cop s’assembla més Trueba és a Woody Allen: cabells blancs, ulleres de pasta negres, aspecte desvalgut i humor corrosiu. Va explicar l’anècdota d’unes senyores madrilenyes que li van demanar que firmés “contra Catalunya”. Quan ell s’hi va negar en rodó, una de les dones va dir: “Deixa’l, que és del cinema”. La deducció de Trueba és que “ser del món del cine és pitjor que ser català”.
Quan va fer humor sobre el procés català, va provocar riallades; quan va parlar seriosament, va buscar els equilibris d’algú que creu “en una cosa intermèdia”. Va dir: “Si hi ha un defecte en el plantejament català és la velocitat. Serà més llarg. No es pot fer en el fragor d’una batalla i en un moment de desànim i esfondrament generalitzat de tot el país”. I va afegir: “No es pot fer un referèndum que no estigui consolidat com a prova i que només sigui vàlid per a una de les parts”. Silenci del públic i cap a una altra pregunta.
