L'acord pel full de ruta condiciona la consulta interna d'Unió

Els renovadors consideren que el caràcter plebiscitari del 27-S obliga el partit a definir-se sobre la independència

Unió té cada cop més complicat abstreure's del debat sobiranista per tirar endavant el seu propi full de ruta, que haurà de validar la militància en una consulta el proper 14 de juny.  L'acord a què van arribar ahir CDC, ERC, Reagrupament, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural i l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) per certificar el caràcter plebiscitari de les eleccions del 27 de setembre i per traçar una  ruta de 18 mesos cap a la independència en cas de victòria dels seus partidaris afecta directament les evolucions del debat intern al partit democristià. "Respectem la decisió que han pres aquests partits i aquestes entitats",  es limitaven a dir dilluns al vespre els sectors oficials de la formació que comanda Josep A. Duran i Lleida. "Seguirem fent el nostre camí", afegien aquest dimarts altres fonts consultades. Malgrat això, totes les faccions del partit donen per fet que la pressió –interna i externa– anirà creixent a mesura que passin les setmanes.

L'encarregat de comandar el debat intern és Ramon Espadaler, secretari general del partit i home de la màxima confiança de Duran. "De moment, però, no hi ha cap paper damunt la taula", assenyalen fonts del comitè de govern. La idea de la direcció és presentar la proposta després de les eleccions municipals del 24 de maig i presentar-la durant dues setmanes a la militància per votar-la el 14 de juny. El text, tal com va publicar l'ARA fa dues setmanes, serà una "proposta tancada" i que la direcció vol "inclusiva" per arribar a tots els racons de la militància. El caràcter plebiscitari del 27-S, però, indica que a les eleccions s'haurà de decidir entre el sí i el no a la independència. I aquí és on el sector renovador que encapçala Antoni Castellà defensa que el partit s'ha de posicionar clarament partint de la base del 9-N.

Referèndum en forma d'eleccions

"El que hem de dirimir és si votar Unió vol dir posicionar-se a favor del sí-sí o fer-ho a favor del sí-no", assenyalen fonts consultades que evoquen el debat intern previ a la jornada de participació del 9-N. En aquell moment, la cúpula afí a Duran i el sector de Castellà van pactar incorporar la independència com a via per al país a canvi de la llibertat de vot a la militància en la consulta alternativa. "El no ja està descartat", insisteixen fonts del partit, tenint en compte que tots els pesos pesants d'Unió van posicionar-se a favor en la primera pregunta –"Vol que Catalunya sigui un Estat?"– del 9-N. "En la mesura que les eleccions són plebiscitàries, això vol dir que substitueixen el 9-N", indiquen els renovadors. Espadaler, en més d'una ocasió, va assenyalar que un dels únics motius per no esgotar la legislatura – Duran n'era partidari– era "fer el referèndum que l'Estat ens ha impedit". "I això és el que diu el full de ruta pactat dilluns", assenyalen els independentistes del partit. 

Tots els sectors del partit volen deixar clar que el dia 14 de juny Unió no decideix sobre el full de ruta de CDC, ERC i les entitats. "Decidim què volem ser", apunten els sectors oficials, mentre que els renovadors especifiquen que en la consulta interna es votarà què implicarà optar pels democristians el 27 de setembre. "Anem o no amb Convergència", puntualitzen les fonts consultades. "Més endavant, en tot cas, ja es decidiria si s'adopta el full de ruta ja signat entre partits i entitats, amb les aportacions que siguin necessàries", assenyalen des de la direcció del partit.

El debat arriba en un moment en què Duran s'ha esforçat personalment a captar adhesions per a la plataforma Construïm, que s'erigeix com un nou actor per superar el "diàleg de sords" que, a parer seu, existeix entre Catalunya i Espanya. El partit, oficialment, se'n desvincula, però dirigents consultats són conscients que hi ha persones d'Unió –algun dirigent local del Maresme– que hi estan implicades. "Respecte absolut per qualsevol iniciativa que surti de la societat civil", assenyalen els més afins a Duran, mentre que els renovadors –tot i veure amb bons ulls que sorgeixi una plataforma de debat, sigui del signe que sigui– observen de prop el "perill" que el líder d'Unió estigui promovent un nou partit contrari a la independència.

Satisfacció a Convergència

La paraula 'independència' porta anys sobrevolant Convergència. No apareixia en documents oficials, a pesar que els seus dirigents cada cop la pronunciaven més. En qüestió de setmanes, el partit que presideix Artur Mas i que dirigeix Josep Rull com a coordinador general ha aprovat dos textos que incorporen sense embuts la independència. El primer forma part de la refundació del partit –encaminada, a banda d'esporgar la corrupció i de passar pàgina del cas Pujol, a ser inequívocs en l'eix nacional– i el segon és el document signat amb ERC i les entitats. "Era necessari donar el missatge que això va endavant i que va de debò", assenyalava aquest dimarts Rull des dels micròfons del programa 'El món a RAC1'.

"Ara li toca a Unió definir-se", assenyala a l'ARA un alt dirigent nacionalista. Els dos partits tenen cada cop més vida pròpia a l'espera que Unió s'acabi definint sobre la independència –d'una manera o altra– a la consulta interna del 14 de juny.

Més continguts de