Vida i geometria

Peces històriques triades per Josep Maria CasasúsCrec que no s’ha donat encara tota la importància que mereixia a un llibre que el savi Schiaparelli publicava fa vint anys gairebé, l’any 1898. El fet que la glòria científica del seu autor sia sobre tot cimentada en treballs molt diferents de la biologia, ha contribuït potser a que els biòlegs sordegessin un poc respecte a la hipòtesi presentada en el llibre al·ludit sobre la relació entre les formes orgàniques i les formes geomètriques pures. Mes, aquesta hipòtesi i les proves que en obsequi d’ella addueix Schiaparelli, obren certament perspectives vastes sobre magnífics horitzons. Les transformacions en els organismes ¿es verificaran, o no, segons les mateixes lleis que regulen aquelles altres transformacions, per exemple, que poden tenir lloc entre les múltiples corbes representades per una equació que confinarà a través de formes intermèdies nombre de paràmetres arbitraris, aptes a assumir diferents sistemes de valor? [...] Schiaparelli vota [...] per la disposició geomètrica de la natura. Schiaparelli troba en les exigències de simetria un límit a les possibilitats de la natura, i, en conseqüència, afirma, en part almenys, la seva clàssica disposició contra la tesi de la seva romàntica potència. La biologia de Schiaparelli significa respecte de la successió de formes en l’espai, allò mateix que la biologia de Mendel significa respecte de la successió de formes en el temps [...] Mendel i Schiaparelli vénen a ésser els epígons, per sos esforços en defensa de la simetria intel·ligent, d’aquella doneta obscura de l’astrònom Kepler, [...] Un vespre, com Kepler fos afadigat de meditar sobre els àtoms, la seva dona

-Bàrbara de nom- va cridar-lo a sopar, i li amania un ensalada. -“¿Tu creus- va demanar-li el savi, amb l’esperit torbat d’angúnies teòriques- que, si des de l’instant de la creació, alguns plats d’estany, algunes fulles d’escarola, alguns grans de sal, algunes gotes d’oli i vinagre, alguns tallets d’ou dur, fossin dansant través de l’espai infinit en tots sentits i sens ordre, l’atzar els podria ajuntar avui, per formar una ensalada?” Bàrbara va respondre, plena de seny: -“En tot cas, no fóra pas tan gustosa com aquesta”.