Vigila! En un wifi públic poden parar l’orella
Els experts recomanen navegar per pàgines segures i encriptar informació
BarcelonaLa temptació de tenir internet de manera gratuïta ha fet que ens connectem al wifi que bars, biblioteques, centres comercials i altres llocs proporcionen. La pregunta és: és segur? ¿Els usuaris naveguem amb prudència? ¿Sabem com protegir-nos?
El grup Telecos.cat, el col·lectiu que agrupa els enginyers de telecomunicacions de Catalunya, ha advertit dels perills d’aquestes xarxes compartides. A l’informe Societat i telecos 2015 atribuïa els riscos d’aquests espais a “la baixa seguretat de les xarxes en si mateixes”, però també al desconeixement, la imprudència i “la mala fe d’alguns individus”. Un estudi d’Intel Security també posa xifres a la imprudència: un 67% dels enquestats fan servir wifi públic sense contrasenya en els seus viatges a l’estranger, i un 17% hi naveguen com si ho fessin des de casa. L’estudi certificava que sobretot els joves d’entre 18 i 24 anys són els més imprudents.
Jordi Iparraguirre, enginyer informàtic i membre del capítol català de la Internet Society, explica: “El wifi públic pot ser fàcilment clonat o replicat i les comunicacions es poden interceptar”. Genís Margarit, enginyer en telecomunicacions i professor de la Universitat Pompeu Fabra, alerta que l’atac a un wifi públic no és sofisticat. “Els espais sense fils són un medi compartit. Qualsevol que hi estigui enganxat pot escoltar-te”, comenta Margarit, que afegeix que aquests riscos existeixen tant si el wifi té contrasenya com si no.
En l’argot de la seguretat informàtica es coneixen com a man in the middle molts d’aquests atacs amb el wifi. “El man in the middle -explica Iparraguirre-és algú que, sense que tu ho sàpigues, es posa entremig de tu i el lloc on et connectaràs. Tot el que tu estàs enviant i rebent passa per aquesta persona”. Margarit i Iparraguirre diuen que de vegades els atacs es fan amb eines d’auditoria que es fan servir per analitzar xarxes; el problema són els usuaris que utilitzen aquestes eines per perjudicar els altres.
No compris ni piulis
Suplantar la teva identitat a Facebook, començar fer piulades al teu compte de Twitter o robar-te les contrasenyes del compte bancari són alguns dels contratemps amb què els usuaris es poden trobar si es connecten en un wifi compartit, sense saber-ho, amb delinqüents. “El més aconsellable seria no connectar-se enlloc que demanés un usuari i una contrasenya”, recomana Iparraguirre. Consultar la previsió del temps o comprovar els horaris d’un museu formen part d’una navegació innòcua, però quan ens connectem a llocs dels quals ens poden robar dades personals, el perill augmenta.
Margarit també defensa una navegació cautelosa i recomana que es valori sempre abans la confiança que ens inspira el negoci que ens està proporcionant la connexió a internet i la gent amb qui s’estigui compartint el wifi. “El que hauríem d’intentar és que totes les aplicacions que utilitzem quedin encriptades”, adverteix.
VPNs i altres proteccions
Margarit aconsella que es facin servir sempre les pàgines https, amb certificat de seguretat. Molts navegadors ja permeten que els configurem de manera que, per defecte, es connectin a aquestes pàgines. Un altre mètode que els experts encoratgen a fer servir si ens connectem en un espai públic és una VPN (Virtual Private Network), un instrument que xifra la comunicació entre el nostre dispositiu i la sortida de la VPN. “Tant els telèfons mòbils com les tauletes i els ordinadors estan preparats per fer servir VPNs sense gaires complicacions -diu Iparraguirre-. Només és qüestió de buscar un proveïdor que ens inspiri confiança.
Margarit aconsella també el sistema d’autentificació en dos passos: per poder iniciar sessió en un lloc no habitual, quan poses el teu usuari i contrasenya, se’t demana un codi enviat al mòbil. Per a Iparraguirre, per contra, l’autentificació en dos passos no és infal·lible. Explica que hi ha casos de robatori de dades i suplantació d’identitat.
Els experts conclouen que no es tracta ara de deixar d’utilitzar un wifi públic, sinó de ser conscients dels riscos i navegar-hi de manera més cautelosa.
