Vinçon i els canvis a Barcelona

A Barcelona no li calia tenir un museu del disseny perquè ja tenia Vinçon. No sóc l’únic que exagero: l’estiu passat, al londinenc Victoria and Albert Museum, que és el més gran del món d’arts decoratives, hi tenien exposada una bossa de paper de la botiga on hi deia “Compro, així doncs, existeixo”. A Vinçon s’hi entrava a fer la visita, i ha actuat com a educador del gust unes quantes dècades. Era el relat perfecte de la Barcelona cosmopolita en un món de franquícies. Ara diu que té problemes econòmics. Potser és que no l’han gestionat bé o que ara el passeig de Gràcia és un mall urbà per a creueristes. No ho sé. Però si en una ciutat del poder adquisitiu de Barcelona no és viable una botiga com Vinçon és que ens ha canviat el gust i/o les prioritats.