QUAN EM DIUEN que a Catalunya ens falta ambició cultural i visió internacional, entro a la Viquipèdia, i celebro que des del 16 de març del 2001 fins ahir una colla de voluntaris han escrit, actualitzat, revisat i millorat 426.014 articles i han convertit l’edició catalana en una de les més riques, útils i visitades del món. Quan em diuen que la tecnologia només ens porta frivolitat i pirateria, entro a la Wikipedia i aplaudeixo aquesta meravella de cocreació, aquest miracle que socialitza el coneixement. Quan em diuen que des de baix i amb ingenuïtat i bona fe no es pot canviar el món entro a la Wikipedia i comprovo la quantitat de persones intel·ligents, ingènues i genuïnes que es posen d’acord per un bé comú: el contingut lliure. Quan em diuen que des de l’amateurisme no es poden aconseguir resultats professionals entro a la Wikipedia i m’imagino el cost que tindria fer un producte que hi pogués empatar en qualitat i agilitat. Quan em diuen que és utòpic imaginar un nou sistema col·laboratiu de societat amb altres prioritats i resultats eficients entro a la Wikipedia i la repasso pensant en totes les formiguetes que hi estan treballant de forma meticulosa, amb l’entusiasme i la força de voluntat dels apassionats. Quan ahir em van dir que un dels deu Premis Nacionals de Cultura era per a l’Amical Wikimedia, organització que promou el coneixement en la nostra llengua i la difusió de la cultura i el talent català en totes les llengües del món, vaig estar molt content, vaig pensar un minut en tots els que ho han fet possible, col·laboradors anònims que no fan discursos sobre com ha de ser el món que ve sinó que el construeixen cada dia, i els vaig anar dient gràcies, gràcies, gràcies.
