LLIGA DE CAMPIONS

El conflicte de Xipre explicat gràcies a set clubs de futbol

Les converses per unificar l'illa s'han aturat, però segueixen les que pretenen unificar la Lliga de futbol

El Barça aterra a Xipre just quan les negociacions entre les comunitats gregues i turques viuen el pitjor moment en anys. Xipre és un lloc complicat. L’únic estat en què el mapa del país apareix a la bandera, quan en realitat, l’estat xipriota no controla tot aquest mapa que llueix a l'ensenya. Dividida en dos des de la invasió turca del 1974, Xipre porta anys intentant trobar vies de comunicació per unificar de nou l’illa en un estat on la comunitat grega –la majoria, i la que controla l’estat reconegut internacionalment– i la turca –que controla la República no reconeguda del nord de l’illa amb el suport d’Ankara– treballin plegades.

Xipre és un estat curiós. Quan el 1960 va aconseguir la independència del Regne Unit es va crear un estat on bona part de la gent no volia ser un estat. El que volia la major part de la població d'aquesta illa era unir-se amb Grècia, el que els grecs defineixen com 'enosis'. Existeix un equip de futbol anomenat així, l’ Enosis Paralimni. El club ja demana amb el seu nom un fet polític: que Xipre formi part de Grècia. No cal dir que el club porta els colors de la bandera grega i el seu escut és el Partenó d’Atenes. Prou clar. El club es va fundar als anys 30, quan  els grecs lluitaven per poder ser ciutadans grecs. Però com que l'illa tenia un 30% de la població turca, als quals no els feia cap gràcia passar a ser ciutadans grecs, la comunitat internacional va optar per crear aquest estat un pèl artificial.

Així, després de 14 anys de violència entre grecs i turcs, el 1974 l'exèrcit turc va aprofitar com a excusa un cop d'estat de militars nacionalistes grecs contra el president legítim, l'arquebisbe Makarios, per envair la meitat nord-est de l'illa. A Atenes ja manaven els militars després d'un altre cop d'estat, de manera que molts turcs tenien por de veure com s'unia per decret Xipre amb Grècia. Turquia va moure peça per defensar els turcs de Xipre i el resultat va ser una guerra curta i cruel que va dividir l'illa en dues. Milers de grecs van abandonar com van poder al nord de l'illa. Milers de turcs, el sud. Enmig de les dues zones es va aixecar un mur que s'ha començat a desmantellar en els últims anys i que encara es pot veure en algunes parts. Els equips de futbol de l’illa van quedar dividits en dues lligues, per descomptat. I algun club, com l’ Anorthosis de Famagusta, va haver de fer les maletes. Famagusta ara és controlada pels turcs, però el club era dels grecs. Així que juga exiliat, malgrat que porti el nom de Famagusta. El club es va traslladar a la ciutat de Larnaca, on encara avui té les oficines, l'estadi i una massa social formada majoritàriament per aquests desplaçats de Famagusta i els seus descendents. Si en voleu saber més, aquí teniu un article dedicat a l'Anorthosis.

La guerra i la ràbia dels qui van perdre la casa –o l’estadi– ha provocat que les negociacions no siguin fàcils. Anorthosis, de fet, vol dir en grec 'rectificació'. A què es refereix aquesta rectificació? Al fet de no poder formar part de Grècia. Al fet de no voler ser un estat. La situació és prou complicada i es treballa per intentar enderrocar un dels darrers murs d’Europa, amb la famosa línia verda que travessa Nicòsia i separa dos estats, a pocs metres de l’hotel on dorm el Barça.

Aquests darrers mesos, grecs i turcs s’estiren els cabells de nou, en aquest cas, pels recursos naturals: existeixen pous de gas natural sota el mar i tothom vol aprofitar-se'n. El president xipriota Nikos Anastasiadis ha suspès les negociacions de pau, ja que considera que el govern turc ha envaït la seva zona econòmica, i ha enviat un vaixell per buscar pous de gas. El govern turc critica els xipriotes perquè considera que les aigües no els pertanyen, ja que estarien controlades per la república turca de l’illa. La qüestió del gas ha trencat les negociacions per tal d’unificar de nou l’illa i ha desfet la feina feta, en part, per la diplomàcia del futbol.

El futbol ha jugat el seu paper en dos dels conflictes que té Turquia: aquell amb els armenis –després d’un partit entre les dues seleccions els governs d’aquests estats van parlar per primer cop– i Xipre. La idea era aconseguir tenir una illa de futbol unificada ja abans d’unificar els estats. Durant anys, s’ha treballat amb cura en aquest projecte a les oficines de la FIFA. El 2013 es va signar un acord històric que obre la porta a Lliga de futbol xipriota unificada.

Amb l'acord entre les dues federacions es pot obrir la porta per veure l'Anorthosis jugant per primera vegada en més de 30 anys a Famagusta –en turc, Gazimağusa–. Encara que seria com a visitant. Si s'unifica la Lliga, potser el principal equip de la Famagusta turca, el Magusa Türk Gücü, jugaria a Primera. El club el van fundar els turcs de la ciutat de Famagusta quan ells eren minoria, i van posar la paraula 'türk' al nom per deixar clar qui eren. Ara, són majoria a la ciutat.

A la zona turca, els clubs juguen de moment a una lliga sense reconeixement, per la qual cosa no tenen grans ingressos econòmics ni reconeixement internacional. La Lliga unificada seria obrir una porta per a equips com el Çetinkaya Türk de Nicòsia, el principal equip turc, equip que va guanyar la Lliga de Xipre durant els anys 30 i 50. Aquest club juga a un estadi amb el nom d’Ataturk, el pare de la república turca. I al seu escut llueix la mitja lluna turca, esclar.

Si un dia s’unifica l’illa, la policia tindrà feina. De fet, ja té feina ara per aturar els incidents entre els aficionats grecs, així que imaginar un partit entre el Çetinkaya Türk i l’Apoel fa por. Com ja vam recordar en el seu moment , l' Apoel de Nicòsia és la punta de llança del nacionalisme grec a l’illa. 'Apoel' vol dir Club Atlètic de Futbol dels Grecs de Nicòsia. Ja des del seu naixement, l’Apoel es declarava grec per diferenciar-se de la comunitat turca, doncs. A més, el 1948 molts socis de l’Apoel van deixar el club per fundar un nou equip, molestos pel suport de la directiva al govern grec durant la guerra civil contra els comunistes. Així es va fundar l’Omonia, l’etern rival de l’Apoel. L’Apoel va deixar de ser només un club grec per passar a ser un club de grecs de dretes. I l' Omonia de Nicòsia, el club de la gent d’esquerres. Encara avui el derbi és un dels més calents d’Europa, amb dues masses socials polaritzades. Nicòsia està dividida en dos. I la part grega, també està dividida, entre dretes i esquerres. Entre Apoel i Omonia. A les eleccions del 2013, de fet, es va demostrar de nou l’eterna divisió entre esquerres i dretes, amb el 43% dels vots per a Stavros Malas, del Partit Progressista del poble treballador, i el 57% per a Nikos Anastasiadis, dels partits de dretes.

Amb el nou acord, la Federació de la zona turca es podrà unir a la federació de la zona grega com a organització associada, la qual cosa permetrà a la selecció de la zona turca jugar amistosos sense problemes. Només amistosos. Un dels dubtes és veure si els jugadors turcs s'incorporen ara a la selecció de Xipre i juguen amb els grecs. Les converses segueixen per tal d’unificar la Lliga. Si s’unifica la Lliga, caldria analitzar molts casos. Per exemple, el de l' Othellos Athienou, un club modest de Primera que juga els partits a Larnaca, ja que Athienou és una de les quatre poblacions situades a la zona de protecció controlada per les Nacions Unides entre turcs i grecs. Per cert, el club es diu Othelo, ja que la història d’Otelo, immortalitzada per Shakespeare, passa a Xipre. La història d’aquesta illa ha marcat els clubs de futbol locals. I en alguns casos, ha expulsat equips de la seva ciutat.