Som analfabets emocionals?

No és fàcil posar en paraules els sentiments. N'hi ha que són agradables de sentir i d'altres que poden enverinar, però totes les emocions mereixen ser viscudes

No és fàcil posar en paraules els sentiments. N'hi ha que són agradables de sentir i d'altres que poden enverinar, però totes les emocions mereixen ser viscudes. Ben viscudes, i per això fa falta el que s'anomena ecologia emocional . "Patim un intens analfabetisme emocional. Observem verdaderes dificultats per identificar les emocions pròpies i alienes, però també per expressar-les correctament". Ho diu el filòsof Francesc Torralba, que acaba de publicar el llibre Un mar d'emocions (Angle Editorial), en què recull les emocions que li resulten més interessants.

No hi ha emocions bones o dolentes."El problema no són tant les emocions com què en fem quan les estem experimentant. Sentir por o enveja no és dolent si sabem canalitzar-ho", apunta Rafael Bisquerra, director del postgrau en educació emocional de la UB. La ira ens pot portar "a apunyalar algú, o també ens pot motivar a reparar una injustícia", diu Mercè Conangla, creadora, amb Jaume Soler, de la Fundació Àmbit, una entitat que treballa en el creixement personal i l'educació emocional. "Es tracta del que la persona fa amb aquesta emoció, i no si és bona o dolenta", afegeix. En el mateix sentit s'expressa Torralba: "L'odi que s'expressa de manera lliure té conseqüències nefastes per a un mateix i per als altres, però l'eufòria, depèn de com s'expressi, pot tenir també conseqüències negatives".

La clau, doncs, és la gestió de les emocions. És saber-les reconèixer, canalitzar i expressar, però totes. Si no, es tradueix en patiment. "Pel flux emocional humà hi circulen emocions com la ràbia, l'odi, la indignació, la venjança, el ressentiment, la por, el complex d'inferioritat, la gelosia i la ira. Totes aquestes emocions hi són i cal ensenyar als nens de ben petits a identificar-les i alliberar-les de manera no destructiva", diu Torralba, que considera que l'analfabetisme emocional és "la gran assignatura pendent".

Font de problemes a la feina

Quan Bisquerra va començar, fa 20 anys, a treballar en temes emocionals, no s'atrevia ni a parlar-ne, perquè les emocions encara es veien "amb recel". Considera que en els últims anys s'han fet molts progressos, però creu que encara no hem estat educats per superar l'analfabetisme emocional. Mercè Conangla, coautora d' Emocions: les raons que la raó ignora (Pòrtic), assenyala que seria "injust" generalitzar, però reconeix que encara hi ha persones a qui "els costa posar nom al que senten". Què volem dir quan diem "estic fatal"? És ràbia? És pena? És decepció? "I això s'ensenya, està vinculat amb el llenguatge i l'experiència", diu Conangla. Algunes escoles han començat a introduir l'educació emocional en els seus currículums. "Però qui hauria de tenir aquesta responsabilitat són els pares i la família", afegeix Conangla, que destaca també que la gestió emocional millora la vida familiar i de parella. I no és l'únic àmbit. Rafael Bisquerra apunta que l'ansietat, l'estrès i la depressió -que afecten un 15% de la població i més del 50% dels directius- són "manifestacions de l'analfabetisme emocional". Explica que la majoria de problemes a la feina són en l'àmbit de les relacions interpersonals. I en dóna alguns exemples: "La falta de consideració a un treballador que sent que s'esforça per fer-ho bé i no se'l reconeix, o les males relacions entre cap i subordinat, que són la principal causa d'abandonament de la feina". El problema, diu, és que no s'atenen les necessitats emocionals de les persones.

Tots som capaços de sentir i les emocions són el que ens fa sentir vius, el que ens mou a actuar "i que ens fa veure el món des de diferents perspectives", assenyala Torralba. "Tant o més rellevant que el «Penso, aleshores existeixo» és el «Sento, aleshores existeixo»", afegeix. Les emocions tampoc es poden deslligar de la raó. "Ha de ser un treball en equip, però encara està molt dividit: el cap va per una banda i l'emoció per l'altra, i aquest és el problema que provoca molts desequilibris i malalties", conclou Conangla.

Amor

"L'amor obra meravelles dins de l'ésser humà, el fa capaç d'actes d'insospitada generositat i entrega. Com més estima una persona, més s'oblida de si mateixa. [...] El qui estima només té una obsessió: el bé de la persona estimada". Però també hi ha l'amor possessiu, "que escanya i ofega". L'amor és la sal de la vida. "Sense amor la vida es converteix en una no-vida. [...] Viure és, com recorda Joan Maragall, estimar i qui no estima no viu. Tampoc no deixa viure".

Pena

"És una de les formes més greus de tristesa que un ésser humà pot viure". És un sentiment que no és desitjat per ningú "però fa acte de presència en la vida com un hoste que ningú no esperava" i ningú sap quant de temps s'hi estarà. "La pena se sent contra la pròpia voluntat. És un sentiment hostil, dolorós, que va sempre lligat a la noció de pèrdua, al comiat. [...] No hi ha fàrmac per salvar-se de la pena. Cal plorar-la, afrontar-la rostre a rostre. Sentir-la és un mode de sentir-se viu".

Culpa

"La culpa és una emoció que crema per dins", que "ens recorda que no actuem com hem d'actuar". "És una veu interior que ens neguiteja. [...] No té sentit experimentar la culpa per quelcom que encara no s'ha fet ni s'ha dit. La culpa neix de l'examen del passat. [...] La solució no rau a no pensar, menys encara a evitar l'examen d'un mateix. [...] El primer pas per alliberar-se de la culpa és reconèixer-la i el pas posterior és el penediment. [...] Sentir-se culpable és un indici de sensibilitat".

Enveja

"És una de les passions més doloroses" que es pot experimentar. Neix "d'un greuge comparatiu, de la maníaca obsessió per comparar el que un té amb el que els altres posseeixen, el que un és amb el que els altres són". "És una forma de patiment intangible que pot ser molt més dolorós que els patiments de la carn". L'alquímia que salva l'ànima de l'enveja és transformar "aquest sentiment destructiu en admiració, en reconeixement de l'altre i les seves qualitats".

Entusiasme

"L'entusiasme és potència creadora. Dóna ales, crea la impressió que tot és possible, que no hi ha límits, que qualsevol somni és assequible i, per això, mou a l'acció, a la transformació. Després, al cap d'un temps de picar pedra, s'esdevé el principi de realitat que frena l'empenta inicial i col·loca cada cosa al seu lloc, però l'entusiasme és l'embranzida, aquell punt de follia necessària per començar quelcom quan el camp de la incertesa és molt elevat".

Ira

"És una de les passions més intenses i salvatges que un ésser humà pot patir. És la desmesura, l'excés, un desig de mal que es projecta envers algú. [...] Per això és essencial dominar-la, contenir-la i alliberar-la de manera no destructiva".

Més continguts de