L'ansietat, la incòmoda companya de viatge dels esportistes d'elit

BarcelonaRafa Nadal ha estat l'últim esportista professional que ha reconegut que pateix ansietat, que els nervis no el deixen competir bé. De sobte, el campió de 14 Grand Slams sembla un altre, afectat pels dubtes i els nervis, terreny que ell sempre havia controlat. La derrota contra Fernando Verdasco en la tercera ronda de Miami el va fer canviar el xip. "Estic jugant amb molts nervis en molts moments importants", deia Nadal, que afegia: "Això és una cosa que no m'havia passat en la meva carrera, en la qual sempre he aconseguit controlar les meves emocions en el 90 o 95% dels partits", afegia el tenista.

La psicòloga esportiva Eva Molleja assegura que l'ansietat competitiva és una de les demandes més comunes, i explica que per poder solucionar aquesta situació cal saber quin és el desencadenant. "Pot estar relacionada amb les lesions que ha anat tenint o com a conseqüència del rendiment que ha anat baixant i que ell veu que no és capaç de pair aquesta situació. Depenent de quin factor sigui, la manera de treballar canvia molt", explica Molleja. En cas que la situació d'ansietat de Nadal estigui provocada per la davallada del seu rendiment, caldria "treballar establint nous objectius", mentre que en l'altre cas necessitaria fer una associació conductual: "És posar-se davant situacions que ell hagi viscut, altres experiències, i veure que hi ha una part racional i una altra de fisiològica", afegeix Molleja: "És molt important treballar en control atencional, el saber estar aquí i ara".

"L'ansietat ve provocada per les ganes de fer-ho bé, els dubtes que et genera estar fora de la competició i veure que les coses costen més", reconeixia Nadal, que no guanya un Grand Slam des del mes de juny passat, quan va adjudicar-se Roland Garros. Des de llavors, ha caigut als setzens de Wimbledon i a quarts de l'Open d'Austràlia, mentre que en la resta de tornejos en els quals ha participat, el manacorí només ha pogut arribar a les semifinals al Brasil i ha guanyat a Buenos Aires. Aquests resultats es noten a la classificació de l'ATP: des de Roland Garros, Nadal ha anat caient posicions i ara pot arribar fins i tot a ser sisè de l'ATP si Raonic arriba a les semifinals del torneig de Miami.

"Ho he d'arreglar amb el meu equip. Necessito l'ajuda del meu equip, però sobretot el que necessito és la meva ajuda. Això és el que estic intentant fer. Ningú que no sigui jo pot canviar aquesta situació", deia Nadal, que ara per ara descarta la possibilitat de rebre ajuda d'un psicòleg. "Els cracs arriben on arriben gairebé sols, són autosuficients. Nadal ha tingut un treball psicològic evident de suport, de motivació... que ha fet el seu tiet i entrenador", explica Molleja, que diu que pot entendre que no vulgui assessorament: "La gent associa el treball psicològic a ser feble. Fuges perquè sents que encara estàs pitjor, però és una sensació incorrecta, ja que nosaltres treballem per optimitzar el rendiment".

Molts altres esportistes que han viscut situacions d'angoixa han acabat demanant ajuda externa. De fet, un estudi del 2014 de l'organització FIFPro –que agrupa més de 56.000 esportistes– afirmava que gairebé el 25% dels futbolistes en actiu han patit una depressió. "No sempre es reconeix, però és molt comú", diu la psicòloga. Entre els que van demanar ajuda hi ha futbolistes com Jesús Navas, que, en la seva època al Sevilla, el trastorn d'ansietat li va impedir desenvolupar amb plenitud la seva carrera esportiva i que, de fet, el va deixar fora del Mundial Sub20 d'Holanda. Bojan també va renunciar a la selecció espanyola a causa de l'ansietat. "El meu cos va necessitar una mica de temps per assimilar-ho tot", va reconèixer el jugador. I Ivan Campo, jugador del Madrid, l'any 2001 va estar dos mesos apartat dels terrenys de joc a causa d'un quadre d'ansietat que li provocava insomni a causa de la pressió a la qual estava sotmès. O el tenista nord-americà Mardy Fish, que durant tres anys es va estar barallant amb una malaltia que li debilitava el cor i amb l'ansietat i que finalment va poder tornar a competir. "La demanda és la mateixa, siguin professionals o amateurs", diu Eva Molleja, que afegeix que la crisi econòmica ha fet que molts esportistes professionals demanessin ajuda: "Si no hi ha resultats, els pot fallar l'espònsor o no aconseguir la beca i veure's al carrer", apunta la psicòloga, que conclou: "Gent que et creus que és invencible i que mai cau, acaba caient". Com deia Johann Cruyff, exentrenador del Barça, "no n'hi ha prou d'entrenar fort, cal entrenar intel·ligentment".