Efímers 07/08/2015

La banda sonora enganxosa de l’estiu

Cada any una cançó es converteix en el ‘hit’ dels mesos estiuencs i queda marcada en l’imaginari col·lectiu. Quina és la d’aquest any?

Natàlia Costa
4 min
El que determina que els discjòqueis optin per una cançó o una altra és l’estil i la seva efectivitat a la pista de ball. Les que no acostumen a fallar són les que són fàcils de recordar.

Vacances, oci, amics i bon temps són els ingredients de plàcides jornades estiuenques que acostumen a tenir una banda sonora, cada any diferent i extrapolable a nivell planetari. El que sona a les nits novaiorqueses també és a les platges del Brasil, als clubs de Londres i a les discoteques d’Indonèsia. La globalització i uns laberints mentals del tot enrevessats fan que una cançó se’ns posi al cap i aconsegueixi colonitzar completament la mentalitat col·lectiva. La cançó de l’estiu és al darrere de tot això desplegant-se en diversitat de mecanismes: de màrqueting, musicals, psicològics i vivencials. Res és gratuït en la projecció del tema de l’estiu, molt rendible econòmicament. Des del punt de vista de les discogràfiques, en què es cuinen aquests temes, el sector defensa que els hits vénen de llocs diferents i que no funcionen per encàrrec. Segons l’encarregat d’ artist & repertoire dance de Sony Music Espanya, Cesar Lores, tret de “l’incombustible” Georgie Dann i el productor Jordi Cubino, responsable d’èxits d’Alejandro Sanz, David Bisbal, Pablo Alborán, Montserrat Caballé, Sergio Dalma, Gisela i El disc de La Marató, entre d’altres, no hi ha ningú capaç de crear expressament un èxit estiuenc, “gràcies a Déu, si no, seria molt fàcil”. A més a més, assegura que la complicitat de les radiofórmules no hi és a priori, sinó que el fet que les cançons hi sonin ajuda molt “però s’hi sumen quan ja solen ser un èxit al carrer”. Les discogràfiques solen llançar públicament aquests temes del març al maig, mai a l’agost, i l’idioma, al contrari del que pugui semblar, no és necessàriament l’anglès, una llengua que ara “regna menys que mai”.

‘Mood’ estiuenc

Segons ell, el fenomen es deu al fet que en aquesta època la gent està més al carrer, al cotxe, a la platja i en terrasses i discoteques consumint moltes hores de música, de manera que això ajuda que proliferin les cançons i el “mood estiuenc”. Malgrat això, no qualsevol tema val, sinó que els ingredients que ha de tenir la cançó de l’estiu són una melodia i una lletra originals i molt repetitives, i especialment han de parlar de temes que no siguin tristos. “Pocs cops et trobes cançons tristes com la de Gotye Somebody that I used to know ”, explica Lores. Les que “tenen molt de guanyat” per ser temes de l’estiu, diu, són El perdón, de Nicky Jam i Enrique Iglesias; La gozadera, de Marc Anthony i Gente de Zona, i Are you with me,deLost Frequencies. “ El cocodrilo pot donar la sorpresa a última hora i trencar els esquemes un cop més”, afegeix.

Però si de qui es tracta no és de la discogràfica sinó de l’encarregat de fer arribar la música als que ballen, la cosa canvia.

Efectivitat a la pista per als DJ

Per exemple, segons el DJ resident i director d’Opium i del festival WEDJ’S, Frank Caro, el que més influeix perquè els discjòqueis posin una determinada cançó és l’estil i “l’efectivitat a la pista”. La bogeria està garantida. Diu que la cançó de l’estiu ha de ser “molt fàcil de recordar”, però defensa que la veritable tendència és que el fenomen s’esvaeix a causa de l’augment de les produccions musicals. No obstant, Caro aventura que pot ser cançó de l’estiu +1, de Martin Solveig. A l’altre extrem, el dels creadors, un dels grans fabricants de temes de l’estiu, King Africa, explica que aquests temes “han de tenir una lletra fàcil i un ball fàcil de seguir”, i comenta que en el seu cas encara no havia publicat oficialment el tema que per internet ja es batejava El cocodrilo com la cançó de l’estiu.

Efectes psicològics de la música

Però, més enllà de la música, els factors psicològics són essencials. Així ho explica la psicòloga Núria Costa, del portal especialitzat SonComoSomos: “Si quan escoltem una cançó ens dóna sensacions positives i està associada a moments plaents, el record que s’evocarà serà bo i farà que tinguem emocions positives”.

Un dels factors de l’èxit d’aquestes cançons és cerebral per la repetició que suposa la tornada i perquè aquestes cançons sonen a tot arreu, de manera que “la memòria té més probabilitats d’evocar el seu record i fer que ens acabin agradant”. El component social també pesa, ja que, com a grup, els éssers humans tendeixen a imitar les conductes dels seus iguals: “Busquem la validació social. Quan un fenomen està de moda, volem saber què és i sumar-nos a la nova tendència. Això fa que ens identifiquem com a part del grup social en què vivim”, comenta. Finalment, també s’ha de destacar el factor climàtic, ja que amb la calor i més hores de llum al dia l’estat anímic és més positiu i, per tant, és més probable que un èxit musical despunti. A més a més, hi ha un factor relacional molt important, perquè la música canvia la nostra manera de relacionar-nos amb els altres. “El poder de la música actua a nivell físic, psicològic, emocional i cognitiu, per tant, la música ens produeix canvis a tot l’organisme”, assegura, de manera que si estem contents, a sobre fa bon temps i la cançó és encertada “hi ha més possibilitats d’interactuar positivament amb els altres”.

Els usuaris anònims, a nivell vivencial, hi veuen una manera d’animar-se. Núria Sans, de 29 anys, comenta que aquests temes l’animen a ballar: “Totes les cançons em recorden moments concrets, sobretot de viatges!” El Marc, de 36, diu que poques vegades li agraden les cançons de l’estiu, però que al final els agafa “carinyo” perquè li recorden estius a la costa. José Cortés, de 31, creu que aquests temes permeten ballar sense complexos i recordar llocs on s’ha viatjat. Per a Eric Rufino, de 37, són senyal que arriba el bon temps i els festivals, i a Toni Bartolí, de 31, li recorden “determinades festes i celebracions”.

Un català, autor de la cançó que sona a Itàlia

Bajo el mismo sol s’ha convertit en un èxit arreu d’Europa. El català Álvaro Soler, el seu autor, va catapultar-se a Itàlia amb aquest ritme estiuenc. Veure’l a les televisions de Suïssa i França és freqüent. Soler, de 24 anys, assegura que està sorprès per l’èxit. El barceloní, que viu a Alemanya, parla set idiomes i ha gravat a Berlín el seu disc Eterno agosto. El seu pròxim objectiu és, segons ha explicat a TV3, connectar amb els seus seguidors a l’Estat, on no ha tingut el mateix èxit.

stats